Un equip d’investigadors de la Universitat Estatal de Geòrgia, als Estats Units, ha fet un descobriment molt interessant en el camp dels fonaments biològics de la conducta social dels animals. En un article publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, els científics expliquen com, a través de la modificació genètica amb la tecnologia CRISPR-Cas9, han aconseguit canviar el comportament social d’uns hàmsters, amb resultats que els han sorprès.
Efectes de tot inesperats
Liderats per H. Elliott Albers i Kim Huhman, els neurocientífics han fet servir les anomenades “tisores moleculars” per eliminar les accions d’un camí de senyalització neuroquímica que se sap que té un paper molt important en la regulació dels comportaments socials dels mamífers. L’arginina vasopressina o hormona antidiürètica i el receptor on actua, anomenat Avpr1a, regula fenòmens socials com la connexió entre les parelles, la cooperació, la comunicació social, la dominància i l’agressivitat.
Eliminar aquest receptor, tal com van fer aquests investigadors en hàmsters, anul·la l’acció de la vasopressina i canvia radicalment l’expressió del comportament social de maneres, a més, totalment inesperades. Si els científics esperaven que tant l’agressió com la comunicació social es reduissin per la falta de la vasopressina, va passar justament el contrari: la comunicació social va augmentar moltíssim i, a més, les diferències sexuals en l’agressivitat van desaparèixer… fent que tant mascles com femelles fossin molt agressius amb els individus del seu mateix sexe.
Una nova aproximació i una prova de l’utilitat de CRISPR
D’això es pot concloure, com fan els investigadors, que tot i que es creia que la vasopressina incrementava el comportament social mitjançant la seva acció en algunes regions del cervell, sembla que els efectes més globals són els contraris i que actua com un inhibidor. Així doncs, aquest descobriment posa de manifest que no coneixiem aquest sistema tan bé com creiem i que hauríem de començar a estudiar les accions d’aquests receptors de manera global.
Aquesta investigació, a més, també ha suposat un avenç perquè ha involucrat l’ús de la tecnologia CRISPR en hàmsters, un procediment que no ha estat senzill però que ha obert la porta a comprendre els circuits neuronals del comportament social dels mamífers, inclosos els humans, en un model animal rellevant. Conèixer com funciona la vasopressina en aquest sentit pot ajudar a desenvolupar estratègies terapèutiques per un bon número de trastorns neuropsiquiàtrics, de l’autisme fins a la depressió.
