Un nou informe elaborat per un equip internacional d’investigadors de diverses institucions d’arreu del planeta apunta que, malgrat que el panorama actual faci pensar que les emissions de gasos d’efecte hivernacle no baixaran mai, la tendència podria ser a punt de canviar. L’informe, a què ha tingut accés la cadena nord-americana CNN, apunta directament a tres possibles solucions al canvi climàtic que, considera, són a punt de convertir-se en grans realitats.
Provocar un ‘efecte bola de neu’
Segons el document, aquestes petites accions a favor de mantenir estable el clima de la Terra podrien tenir un ‘efecte bola de neu’, provocant reduccions d’emissions en alguns dels sectors més intensos en carboni de l’economia global. A mesura que aquestes tecnologies vagin substituïnt les antigues, més contaminants i amb més emissions, es poden anar reforçant bucles positius que facin que aquestes alternatives sostenibles sigui cada cop més barates i més eficients.
Tot i que aquests ‘punts d’inflexió’ per sí sols poden no ser suficients per complir els objectius sobre el canvi climàtic, poden ser una eina molt poderosa per un canvi de paradigma que es podria produir a molta més velocitat de la que ens pensem. L’informe, que ha identificat tres grans palanques de canvi per al món, apunta que amb intervencions poc complexes i fins i tot poc costoses es podrien aconseguir resultats enormes pel que fa a la descarbonització de l’economia.
Vehicles elèctrics
En el cas dels vehicles elèctrics, per exemple, l’estudi considera que el punt d’inflexió és “molt a prop” perquè, l’any passat, les seves vendes ja van arribar al 10% de les totals arreu del món, en el cas dels cotxes. Per complir els objectius climàtics, però, les vendes d’aquest tipus de vehicles haurien de continuar pujant ràpidament durant les properes dècades, i és per això que l’informe a punta que els incentius poden ser una “política especialment poderosa”.
A mesura que augmenti la demanda de vehicles elèctrics, els costos de producció cauran. En el cas de les bateries de liti, per exemple, la reducció ha estat d’un 90% en els darrers 10 anys. L’auge dels cotxes elèctrics, a més, també podria tenir beneficis per altres sectors que es poden beneficiar de les tecnologies d’emmagatzematge d’energia, com ara el de les energies renovables. Així, un augment de vendes de vehicles elèctric podria acabar beneficiant indirectament la descarbonització de la generació d’electricitat.
Les proteïnes vegetals
Un altre sector molt important és el de l’alimentació. En el cas de la carn, la ramaderia suposa ni més ni menys que el 14,5% de les emissions d’efecte hivernacle d’origen humà. En comparació, l’obtenció de proteïnes a través de les plantes –mongetes, llenties, fruits secs…– requereix unes emissions un 90% més baixes. A més, els costos de producció també són cada cop més competitius i, fins i tot, hi ha opcions de processat que els permeten imitar el gust de la carn.
L’informe apunta que, si les institucions públiques com escoles i hospitals compressin proteïnes basades en plantes en comptes de carn, podrien augmentar enormement el mercat d’aquests productes, normalitzant-los, canviant les normes socials i fins i tot fent-los més atractius per a la població. Tot això, a més reduir les emissions provinents de la ramaderia, alliberaria camps de pastura que podien renaturalitzar-se i, és clar, reduiria la necessitat de desforestar grans zones per a fer lloc a més animals.
El fertilitzant verd
Finalment, en el camp de l’agricultura, augmentar la producció de ‘fertilitzant verd’ no només reduïria les emissions de la producció d’aquests productes sinó que també suposaria una empenta molt important per a l’economia de l’hidrogen, afirma l’estudi. A dia d’avui la producció d’amoníac es fa emprant combustibles fòssils i suposa gairebé un 2% de les emissions mundials de carboni, però podria ser substituït per amoníac verd produït a partir d’hidrogen verd i fent servir energies renovables.
Tot i que a dia d’avui l’amoníac verd és més car que el convencional, s’espera que els costos s’igualin durant aquesta dècada. Quan això passi, introduïr lleis per tal que el 25% de la producció d’amoníac sigui verda podria ajudar a reduir les emissions de la indústria alimentària a més de donar una empenta molt important al sector de l’hidrogen verd perquè creixi més ràpidament. Així, de retruc, es facilitaria la seva introducció com a possible alternativa als combustibles fòssils en indústries que necessiten molta energia, com ara el transport marítim i aeri o la producció d’acer.
