El fòsfor és un dels components essencials dels fertilitzants agrícoles i de la producció de peix, i la seva escassedat pot abocar el món a una enorme crisi alimentària. No obstant això, i que aquest producte no és renovable i hi ha molt pocs països que en produeixin, sembla que s’està ignorant el perill que plana sobre els caps de tota la humanitat. Això és el que afirmen dos investigadors de la Universitat de Tecnologia de Sidney (Austràlia) i una investigadora de la Universitat de Leeds (Anglaterra) en un article publicat a ‘The Conversation’.
Un factor que pot fer molt volàtil el preu del menjar
Aquest element és la base d’un fertilitzant –l’NPK– que és a la base de la indústria alimentària mundial. Prové de la terra, no es pot sintetitzar artificialment i, a dia d’avui, el 85% de les seves reserves són al Marroc, la Xina, Egipte, Algèria i Sud-àfrica. Així doncs, el subministrament és molt delicat i es pot interrompre molt fàcilment, causant augments sobtats dels preus que poden fer que el preu del menjar es dispari. A dia d’avui, de fet, estem vivint el tercer pic de preus del fòsfor més gran dels darrers 50 anys, causat pels impostos a l’exportació imposats per la Xina i a la prohibició d’exportació de Rússia que, a més, després d’això va envair Ucraïna.
Alhora, el fòsfor es fa servir d’una manera molt poc eficient. De fet, acaba passant a la terra, als rius i als llacs, contaminant les aigües, causant danys als ecosistemes i fent que no sigui apta per al consum. De fet, l’article afirma que, pel que fa a l’eficiència, menys de la meitat del fòsfor que es fa servir a Europa acaba sent productiu per a la producció de menjar. La majoria acaba perdent-se i causant problemes de contaminació.
Reutilitzar el fòsfor, una solució amb molts beneficis
Així doncs, apunten els investigadors, cal transformar la manera com el fem servir tant per protegir el medi ambient com per impedir que qualevol problema de subministrament provoqui una crisi alimentària global. Això, apunten, inclou fer servir més fòsfor reciclat, una solució que permetria als països ser més autosuficients alhora que eliminarien el perill que suposa aquest element pels rius i els llacs.
Fins ara, les polítiques sobre el fòsfor s’han basat en retirar-lo de les aigües residuals per descontaminar-les i incentivar l’ús de fems, rics en fòsfor, per no haver-ne de comprar. Bones idees, apunta l’article, però que són molt lluny de suposar una solució de debò. El problema, doncs, continua sent ignorat, tot i que els científics fa anys que adverteixen que la situació és insostenible i que, en qualsevol moment, podem patir una crisi difícil d’imaginar.
Propostes concretes
És per això que els científics proposen sis punts prioritaris per canviar la situació, que van del desenvolupament de noves tecnologies a incentius financers per a la indústria i la implicació de la ciutadania en els canvis necessaris. Les idees inclouen donar suport al desplegament de ‘biodigestors’ que converteixin els fems i les restes alimentàries en fertilitzants concentrats i rics en nutrients, circularitzant l’economia. Aquesta mateixa idea també es podria aplicar a altres deixalles riques en fòsfor, que podrien ser emprades per l’agricultura.
Algunes d’aquestes idees, apunten els autors de l’article, ja s’estan duent a terme a petita escala, i podrien ampliar-se com a part d’una indústria molt més resilient. Per això, però, recorden que caldria la implicació de tots els sectors involucrats. Les alternatives, en qualsevol cas, són poques i no gaire atractives.
