El transport d’aliments pel món és responsable d’aproximadament un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector, fins a 7,5 vegades més del que es creia fins ara. Així ho afirma un article publicat recentment a la revista ‘Nature Food’ i que és fruit de la primera estimació completa de l’empremta de carboni de la indústria alimentària, dut a terme per investigadors de la Universitat de Sydney, a Austràlia.
Una indústria que genera un terç de les emissions mundials
És prou conegut que el canvi d’usos de la terra per a l’agricultura, la cria de bestiar i el transport dels aliments del lloc de producció a les botigues i de les botigues als consumidors genera una quantitat enorme de gasos d’efecte hivernacle. Segons les Nacions Unides, la producció, processament i envasat d’aliments suposa una tercera part de totes les emissions d’aquests gasos a nivell mundial.
És per això que darrerament s’han fet molts estudis sobre els impactes de l’alimentació en el clima, dels danys en el medi ambient a les emissions de carboni. No obstant això, la complexitat del sistema alimentari fa molt difícil calcular les emissions que se’n deriven directament, especialment les relacionades amb el transport.
Un factor que no s’havia tingut en compte
La majoria d’estudis fets fins ara infrarepresentaven aquestes emissions perquè calculaven les emissions generades pel desplaçament d’un aliment del lloc de producció al de consum, sense tenir en compte els camions, vaixells i avions que podien haver estat necessaris abans, per ajuntar els ingredients necessaris per a la producció de l’aliment en qüestió.
Per posar-hi remei, els investigadors van recollir dades de 74 països i regions i van estudiar d’on venien els aliments, a on anaven i com es desplaçaven d’un lloc a un altre. Així és com van concloure que, el 2017, el transport d’aliments va generar l’equivalent a 3.000 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, fins a 7,5 vegades més del que afirmaven els càlculs anteriors.
La petjada dels països rics
L’estudi també apunta que els països rics són els responsables de gairebé la meitat de les emissions mundials de CO2 relacionades amb el transport d’aliments, tot i que només suposen el 12% de la població. En comparació, els països més pobres, on viu gairebé la meitat de la població mundial, només generen un 20% de les emissions de CO2 d’aquest sector.
La diferència, és clar, en la importació d’aliments, especialment en l’ús de vehicles refrigerats per transportar fruita i verdures fresques d’una banda a l’altra del món, un procés que emet moltíssim carboni, fins al punt que, segons els càlculs, el seu transport pel món genera el doble de CO2 que la seva producció.
Canvis necessaris
Les conclusions de tot això se sumen a les d’altres estudis fets anteriorment i tracen el que, sembla, és la millor manera de reduir la nostra petjada de carboni, si més no a nivell individual. Si d’una banda ja sabíem que un consum més baix de carn i un aprofitament millor dels aliments procedents de la ramaderia poden tenir un impacte molt important en la reducció d’emissions, ara també sabem fins a quin punt el consum de productes de proximitat pot canviar el cost pel clima de la nostra alimentació.
