MonPlaneta
Relocalitzar el cultiu d’aliments endarreriria 20 anys el canvi climàtic

Un equip d’investigadors, liderats per la Universitat de Cambridge (Anglaterra) han creat un mapa que mostra com, si els principals cultius alimentaris del món es relocalitzessin per maximitzar la producció i minimitzar l’impacte ambiental, el canvi climàtic es podria endarrerir 20 anys gràcies a l’absorció de grans quantitats de carboni, l’augment de la biodiversitat i l’eliminació de la necessitat d’aigua per a reg.

Regadiu a Catalunya
Els regadius i el seu ús d’aigua podrien desaparèixer si cada cultiu es treballés a les zones més adients

Un càlcul a escala planetària

Publicat a la revista ‘Nature Communications Earth & Environment’, el mapa, que no té en compte circumstàncies polítiques sinó simplement l’ús del planeta, imagina un enorme augment de les zones de conreu al mig-oest dels Estats Units i per sota del desert del Sàhara mentre que, a indrets com Europa i l’Índia, el que avui són gran extensions de terra cultivada tornarien a ser espais naturals.

Tot plegat, si es fes amb les darreres tecnologies, podria reduir la petjada de carboni de l’agricultura en un 71% perquè les terres renaturalitzades capturarien aproximadament l’equivalent de 20 anys d’emissions humanes netes de CO2 a mesura que els arbres hi creixessin. A més, el sòl també emmagatzemaria més carboni que amb els usos agrícoles actuals.

La biodiversitat també es veuria molt beneficiada per aquest canvi, ja que l’impacte que patiria seria un 87% menor, reduint el risc d’extinció per a moltes espècies. Pel que fa a la necessitat d’aigua al món, de què l’agricultura ara és responsable d’un 70%, aquesta redistribució de conreus eliminaria la necessitat de regar i, per tant, els problemes d’escassedat d’aigua de boca.

Boscos que creixen en zones de cultiu abandonades  | CREAF
Els boscos podrien tornar a créixer a grans extensions de conreu abandonades, augmentant la biodiversitat | CREAF

Escenaris realistes

Els investigadors han fet els càlculs amb 25 grans tipus de conreu que, a dia d’avui, ocupen un 75% de les terres cultivades, buscant una redistribució que mantingués la producció reduint les necessitats. Tot i que no és una proposta que puguem imaginar convertint-se en realitat, les dades assenyalen alguns indrets on la terra és molt poc productiva però en canvi podria acollir molta biodiversitat si s’abandonés.

De fet, el mateix estudi afirma que, si cada país redistribuís els seus conreus dins les seves fronteres, la petjada de carboni encara es reduiria un 59% i l’impacte en la biodiversitat, un 77%. Si només es fes en els casos menys productius i amb més possibilitats, i només a nivell dels estats, s’aconseguirien la meitat de beneficis que en l’escenari òptim, però encara seria una millora molt gran.

Una altra dada improtant és que, malgrat el que pugui canviar el clima, els investigadors demostren que, si més no fins a finals de segle, les zones de conreu òptimes de cada planta continuaran sent les mateixes i aportaran beneficis molt semblants passi el que passi. Tot i que tot plegat sigui una mena de carta als Reis, pels problemes que podria dur un canvi d’aquestes característiques, disposar d’aquestes dades pot ser molt útil a l’hora de fer plans agrícoles a llarg termini, sabent on és rendible invertir i on ho seria més ajudar les persones que viuen del camp a canviar el seu mitjà de vida.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa