El canvi climàtic canviarà la manera com es produeixen aliments arreu del món, no només pel que fa a les tècniques de conreu sinó, també, a quines espècies o varietats es fan créixer. A dia d’avui, 13 cultius suposen el 80% de l’aport calòric mundial, la meitat del qual correspon al blat, el blat de moro i l’arròs.

L’augment de les temperatures, el canvi dels patrons de pluja i els esdeveniments extrems, però, poden posar les collites d’aquests tres productes en perill, i és per això que val diversificar la producció. Hi ha estudis de tot tipus que miren de trobar remeis a aquesta situació, tant en la forma de conrear com en el tipus d’aliments que es menjaran en el futur.

Després de repassar-ne uns quants, la revista ‘Science News’ proposa els que, probablement, seran sis aliments en auge en un futur marcat pel canvi climàtic.

El mill és una planta nutritiva i molt resistent | Pxhere
El mill és una planta nutritiva i molt resistent | Pxhere

Mill

Cultivat a Àsia des de fa 10.000 anys, aquest cereal ja és molt important en aquest continent, a més de a l’Àfrica. A diferència del blat, el panís o l’arrós, és molt més resistent al clima, ja que necessita menys aigua i sobreviu en entorns més càlids i secs. A més, és una font d’hidrats de carboni, proteïnes i minerals com el potassi, el fòsfor i el magnesi. Del mill se’n poden fer aliments integrals, farina sense gluten, pasta i, fins i tot, cervesa.

La mongeta bambara és un aliment molt conegut a l'Àfrica | Wikimedia Commons
La mongeta bambara és un aliment molt conegut a l’Àfrica | Wikimedia Commons

Mongeta Bambara

Aquest llegum nadiu de l’Àfrica sub-sahariana, semblant al cacauet, és una font enorme de proteïnes, fibra i minerals com el potassi, el magnesi i el ferro. A més, és molt resistent a la sequera, i la planta té bacteris que converteixen el nitrogen atmosfèric en amoníac, permetent que creixi en sòls pobres en nutrients sense necessitar fertilitzants químics. La Bambara, de fet, fins i tot podria ser una alternativa a la soia, ja que es pot menjar, fer-ne farina sense gluten o, fins i tot, ‘llet’ vegetal.

Musclos

Musclos

Juntament amb altres bivalves com les ostres o les escopinyes, els musclos podrien suposar el 40% de la producció de menjar del mar el 2050. Com que no cal ni regar-los ni fertilitzar-los, les granges de bivalves tenen molt de potencial per créixer i fer caure el preu de venda al consumidor. Això és especialment cert en el cas dels musclos, enormement resistents i molt nutritius, sent una font de proteïnes, àcids grassos omega-3, vitamina B12, minerals com el ferro, el magnesi i el zinc… L’únic inconvenient, però, és que l’acidificació dels oceans amenaça els animals amb closca.

El varec és un aliment cada vegada més consumit pels seus moltíssims avantatges | Wikimedia Commons
El varec és un aliment cada vegada més consumit pels seus moltíssims avantatges | Wikimedia Commons

Varec

Anomenat ‘kelp’ en anglès, aquesta alga marró captura diòxid de carboni i redueix l’acidesa del seu voltant durant la fotosíntesi, cosa que ha dut a combinar el seu cultiu amb el de bivalves. Així doncs, fer-ne créixer pot ajudar el medi ambient i a més és un aliment amb vitamines, minerals com el iode, el calci i el ferro i també antioxidants. A Àsia es consumeix des de fa milers d’anys, però encara no és gaire popular a molts països occidentals.

Plantació d'enset a Etiopia | Wikimedia Commons
Plantació d’enset a Etiopia | Wikimedia Commons

Enset

Aquest parent del platan, originari d’Etiopia, és una de les grans esperances contra la fam en el futur, especialment a Àfrica. Tot i que els fruits no sóm comestibles, les tiges són riques en midó, calci, potassi i zinc, i es poden collir en qualsevol moment. De fet, ja hi ha plans per expandir-ne enormement el conreu ja que, diuen, podria salvar de la fam uns 100 milions de persones.

La mandioca, provinent d'Amèrica del Sud, és un aliment en auge des de fa anys | Pixabay
La mandioca, provinent d’Amèrica del Sud, és un aliment en auge des de fa anys | Pixabay

Mandioca

L’arrel d’aquesta planta, també anomenada iuca, és rica en midó, hidrats de carboni, potassi i vitamina C. A més d’aquestes propietats nutritives, el seu conreu és molt resilient i sostenible. Ja se’n cultiva a més de 100 països, perquè pot resistir no només temperatures superiors als 40ºC sinó també la sequera i fins i tot un augment de la salinitat de l’entorn. A més, l’augment de la concentració de CO2 a l’atmosfera millora la tolerància de la planta a l’estrès i, per tant, la seva productivitat. Tot i que la planta crua pot dur quantitats tòxiques de cianur, pelar, remullar i cuinar l’arrel l’elimina.

Nou comentari

Comparteix