El nostre planeta està perdent espècies 1.000 vegades més ràpid del que ho ha fet en cap altra extinció massiva de la història. A dia d’avui, l’escalfament global provocat pels humans supera clarament els 1,1ºC per sobre dels nivells preindustrials i, com mostren les darreres dades, els últims 8 anys han estat els 8 més càlids des que hi ha registres. Aquest dissabte, 28 de gener, és el Dia Mundial de l’Acció contra l’Escalfament Terrestre, i és per això que a ‘Món Planeta’ volem repassar alguns dels aspectes més importants d’aquest procés de canvi climàtic que està afectant pràcticament tots els éssers vius de la Terra.
Desglaç, sequeres, tempestes i pujada del nivell del mar
D’una banda tenim el desglaç dels pols i de les glaceres del món, un dels efectes de l’escalfament global que més visibles s’estan fent. Segons les dades de la NASA, des de 1880 el nivell del mar ha pujat uns 20 centímetres de mitjana i es calcula que, a finals d’aquest segle, ho haurà fet entre 30 i 122 centímetres més. Tot plegat no només està fent desaparèixer algunes de les terres a menys alçada, com el cas dels atols del Pacífic, sinó que també sotmet totes les comunitats costaneres a nivells més alts d’erosió.
A més, les inundacions també s’estan tornant més habituals, no només per la intrusió de l’aigua del mar durant les tempestes sinó també per la fusió ràpida de les glaceres, especialment a la primavera, i també per l’augment de precipitacions intenses a moltes zones de la Terra. La major evaporació de l’aigua dels oceans fa que els ciclons, els huracans i els tifons siguin més forts.
Alhora, en altres regions, les sequeres són cada vegada més severes per la falta d’aigua i de precipitacions. Aquestes sequeres augmenten el risc que es produeixin incendis forestals, fan que es perdin collites, que les tempestes de sorra siguin més destructives i que la quantitat total de terres aptes per al conreu sigui cada cop menor.
Un impacte duríssim en la flora i la fauna
Tot plegat, és clar, també té un efecte molt important en la flora i la fauna del món, tant la terrestre com la marítima. Segons un càlcul fet per les Nacions Unides el 2019, els humans estem posant en perill d’extinció prop d’un milió d’espècies i, de fet, actualment ja estan desapareixent a un ritme 1.000 cops superior al de qualsevol extinció massiva anterior. La Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, té més de 128.000 espècies de les quals gairebé 36.000, prop d’una tercera part, estan en perill greu d’extinció.
La descarbonització ha de ser prioritària
En un comunicat, Beatriz Nespereira, coordinadora editorial de l’escola de formació industrial MINT, apunta a la importància de la transició energètica per mirar de reduir al mínim el creixement de tots aquests impactes. Si no ho fem, adverteix, la situació pot fer-se “irremeiable” i que es perdin moltes espècies que, més enllà de la diversitat, són necessàries per a l’equilibri dels ecosistemes, que es podrien ensorrar. Així doncs, conclou, “l’aposta per la transformació verda ha de ser ferma i ha de ser una prioritat”.
