Els pitjors escenaris del canvi climàtic poden tenir conseqüències apocalíptiques i fins i tot la humanitat es podria extingir. No obstant això, un equip de científics alerta que no es fa prou cas a aquesta possibilitat i que caldria contemplar-la per preparar-nos per qualsevol cosa que pugui passar. En un article a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, recorden que els efectes dels escenaris amb més escalfament global encara són possibles i que, en canvi, han estat “perillosament inexplorats”.
La Terra, convertida en inhabitable
Liderats pel doctor Luke Kemp, de la Universitat de Cambridge (Anglaterra), els investigadors demanen a les Nacions Unides que es faci recerca sobre la possibilitat que el nostre planeta canviï de manera radical i es converteixi en un lloc inhabitable per a nosaltres fins al punt que amenaci la supervivència de l’espècie humana, molt més enllà dels escenaris d’esclafament d’1,5ºC o 2ºC per sobre dels nivells preindustrials, que poden tenir efectes terribles en l’economia global i en la vida de milions de persones però no farien desaparèixer tots els humans.
Tot i que estudiar aquests escenaris ‘menys greus’ pugui ser lògic perquè és cap on ens dirigiríem si es complissin els compromisos signats pels governs del món, els científics creuen que no s’ha parat prou atenció al que pot passar si no es compleixen. És, de fet, un procediment que es fa habitualment a l’hora de valorar els pros i els contres de les accions i què és el pitjor que pot passar, però en aquest cas s’ha fet massa poc.
Conflictes polítics i socials amb conseqüències imprevisibles
A dia d’avui uns 30 milions de persones, al Sàhara i al golf Pèrsic, viuen a llocs on les temperatures mitjanes anuals són de 29ºC. Fent servir models climàtics, l’informe indica que, en el pitjor dels casos, l’any 2070 hi podria haver 2.000 milions de persones vivint en aquestes condicions i que, a més, serien a algunes de les zones més inestables del món.
Els problemes derivats d’aquesta situació, tant polítics com socials, podrien afectar dos països amb armament nuclear i les àrees on hi ha dos laboratoris amb els patògens més perillosos del planeta. Així doncs, els científics remarquen que el problema no seria tant la calor, per sí sola, sinó l’efecte dòmino que pot desencadenar i que podria acabar en una catàstrofe inimaginable.
L’IPCC hauria d’aprofundir en la matèria
L’informe també demana que es posin més esforços per identificar els punts d’inflexió de l’escalfament global, aquells que podrien posar en marxa un efecte bola de neu que fes pujar encara més les temperatures, com ara les emissions del permagel o bé que els boscos deixin de capturar carboni i en comencin a alliberar.
Tot plegat, conclouen, ho hauria de fer el Panell Internacional pel Canvi Climàtic (IPCC), que disposa dels mitjans i els equips necessaris per examinar els pitjors escenaris possibles i fer recomanacions per a accions d’emergència com ara l’enginyeria climàtica, és a dir, el refredament artificial del planeta.
Saber què pot passar per esforçar-nos a evitar-ho
Aquestes intervencions, que serien dràstiques i podrien tenir efectes secundaris, s’haurien de comparar amb el que podria provocar l’escalfament per veure si, en una situació tan extrema, sortirien a compte. Tenir present on podem arribar a parar, però, també podrien fer més conscient la població del món del que pot arribar a passar i, de fet, podria ajudar a fer menys possible que succeeixi.
Seria, d’alguna manera, com el que va passar durant la segon meitat del segle XX, quan la consciència de què podria provocar una guerra nuclear va impedir que passés.
