Un estudi exhaustiu que recull totes les proves que s’han aconseguit fins ara indica que la Sisena Extinció Massiva de la Terra, causada pels humans, ja ha començat. En un article publicat a ‘Biological Reviews’, un equip de biòlegs de la Universitat de Hawai’i a Manoa i el Museu Nacional d’Història Natural de França han compilat els indicadors de pèrdua de biodiversitat.
L’increment de la quantitat d’espècies que s’extingeixen cada any i la caiguda de les poblacions de moltes espècies d’animals i plantes ha estat documentat amb abundància durant les darreres dècades. No tothom, però, es posa d’acord que tot plegat sigui una extinció massiva. El professor Robert Cowie, autor principal de l’estudi, afirma en un comunicat que aquesta “negativa” es deu a una “visió esbiaixada de la crisi” que es fixa només en els mamífers i els ocells i “ignora els invertebrats” que, recordem, són la gran majoria de la biodiversitat.
Extrapolant a partir dels cucs i els llimacs terrestres, l’estudi afirma que, des de l’any 1500, podrien haver desaparegut entre el 7,5% i el 13% dels aproximadament dos milions d’espècies que hi ha a la Terra, és a dir, entre 150.000 i 260.000 espècies. Un número prou alt com per confirmar que, efectivament, la Sisena Extinció Massiva està donant les primeres passes.
La situació no és la mateixa arreu, ja que les espècies marines, si més no de moment, sembla que estan resistint molt millor les pressions que no pas les terrestres, especialment les que viuen en illes. De le mateixa manera, l’extinció de les plantes està sent molt menor que no pas la dels animals.
Tot plegat demostra l’impacte enorme que, des de fa segles, tenim els humans en el nostre entorn. Cowie recorda que sóm “l’única espècie capaç de manipular la biosfera a gran escala” i, a més “l’única que pot fer una tria conscient sobre el nostre futur i el de la biodiversitat de la Terra”.
La responsabilitat és molt gran, és clar, i és cert que s’han fet esforços per protegir algunes espècies que han tingut èxit. No podem, però, protegir-les totes, ni tampoc revertir una tendència clara a l’extinció. Malgrat tot, aquests esforços han de continuar, si més no per introduir el respecte i la meravella per la natura en la població i, a més, documentar la biodiversitat abans no desparegui. Si fem això, i mirem de canviar la nostra relació amb el planeta per fer-la menys nociva, podem, alentir, si no frenar, el camí que està duent el món a la Sisena Extinció.
