La setena edició del congrés ‘Som Elèctrics’ vol posar no només el futur energètic sinó també el social i l’econòmic al centre del debat. Aquesta nova trobada, que se celebrarà el 30 de novembre i l’1 de desembre al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. Més enllà de la geopolítica, es vol tenir una visió “més introspectiva, alhora que realista”, afirmen en un comunicat, on afegeixen que volen posar més el focus en”la interacció entre la societat i el nostre entorn”.
“Nous models econòmics i conseqüentment socials”
Les sis edicions celebrades fins ara de ‘Som Elèctrics’ han parlat de temes diversos com ara com ser “competitius però també competents”, com industrialitzar el país, com moure’ns i, alhora que es fa tot això, com renaturalitzar espais, sòls i infraestructures. Des del principi, el congrés ha volgut ser un epai de divulgació però també d’anàlisi profund i de debat. A més, tot i que va néixer més centrat en la mobilitat elèctrica, ha anat ampliant-se i parlant de “nous models econòmics i conseqüentment socials”.
A la quarta edició, ja es va interessar en la transició energètica i en com podia donar resposta a les necessitats derivades d’un augment del consum energètic però, també, en quins canvis s’haurien de fer davant d’un canvi climàtic que ja aleshores demanava “respostes i transformacions urgents”. Ara el congrés tornarà a aquest mateix tema perquè els problemes detectats aleshores, “lluny de resoldre’s, han empitjorat”.
Debat sobre un futur “incert”
Si llavors es va parlar de si les societats col·lapsarien, de si hi hauria energia per a tot i per a tots, si les xarxes serien descentralitzades, de quines oportunitats i reptes hi havia… Ara, en un país que “encara no té definit un model energètic clar” i on no hi ha marcs legals que permetin els desenvolupament de renovables, en un país “dependent energèticament” i on la societat no ha rebut “un missatge prou clar” que la faci part activa de la transició, s’hi tornarà.
Alhora, des del congrés remarquen com s’intueix que som “al final d’un procés d’evolució social cap a un nou model, ara mateix, incert”. Aquests canvis, a més, són lents, i arriben després de “dècades de confusió, d’indefinició i d’indecisió”. Així, tot i que recorden que la crisi climàtica “no és d’ara, ni tampoc bona part de les seves solucions, malgrat que el seu impacte és cada cop més gran i més evident”, cal continuar parlant-ne a fons.
