Un nou estudi elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) apunta que la transició energètica perpetuarà les desigualtats en l’ús de l’energia entre el nord i el sud del món si no es repensa la manera com es duu a terme. En un article publicat a ‘The Lancet Planetary Health’, els seus autors expliquen com els escenaris de reducció d’emissions són molt desavantatjosos pel Sud Global, fent-los inassumibles.
Elminar el privilegi energètic
Perquè la transició energètica sigui justa i alhora permeti mantenir l’escalfament global en xifres acceptables, afirmen les conclusions d’aquest treball, els països rics del nord haurien de reduir el seu consum d’energia a nivells sostenibles i, alhora, permetre que el consum a la resta del món pugés prou. És per això que els investigadors demanen que es desenvolupin nous escenaris de mitigació climàtica que apuntin en aquest objectiu, a la convergència energètica entre el nord i el sud del món, per anar eliminant el privilegi energètic dels països rics.
Unes diferències de consum inassumibles
La mitigació del canvi climàtica és frenada per les ràtios altes d’ús d’energia als països rics, especialment al Nord Global, on excedeixen de molt les necessàries per complir les necessitats humanes. L’estudi remarca que el 5% més ric del món fa servir més energia que el 50% més pobre de la població mundial, en contrast amb els més de 3.000 milions de persones que passen pobresa energètica i els 780 milions que no tenen accés a l’electricitat. Si els països del nucli de l’OCDE i la resta d’Europa fan servir uns 130 gigajoules per càpita anuals, els països pobres en fan servir 10 vegades menys.
Malgastant energia en les empreses i els rics
Una de les autores de l’estudi, Aljoša Slameršak, assenyala que gran part d’aquest excés de consum d’energètic és en “formes de producció que donen suport als beneficis corporatius i l’acumulació de les elits”, posant com a exemples la moda ràpida, els cotxes esportius, la carn industrial i l’obsolescència programada que, recorda, “no tenen cap rellevància en el benestar”.
A l’altra banda, en canvi, s’espera que els països africans i de l’Orient Mitjà mantinguin el seu consum d’energia a menys de 30 gigajoules anuals durant la resta del segle XXI. A Amèrica Llatina i Àsia, d’altra banda, encara que hi hagi un augment en el consum, continuarà sense arribar a ser ni la meitat del que es consumeix al Nord Global. Així doncs, els escenaris de mitigació actuals aconsegueixen mantenir “el privilegi energètic del Nord” frenant-ne el consum al Sud, a més d’apostant per tecnologies d’emissions negatives que sovint es basen en “l’apropiació de biomassa” del Sud Global.
Calen “escenaris i estratègies de convergència radical”
Així doncs, l’estudi demostra que una acció climàtica efectiva requereix necessàriament reduir les desigualtats entre el Nord Global i el Sud Global. De fet, recorda el mateix article, els Acords de París criden a “una transició justa” i el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) reconeix que els patrons de consum entre els rics globals, a dia d’avui, són insostenibles. Així doncs, tenint en compte que el planeta és finit i que s’hauria de compartir justament, criden a desenvolupar “escenaris i estratègies de convergència radical” per assegurar el benestar de les persones i una descarbonització ràpida.
