Reduir la nostra dependència del gas i, en general, el nostre consum d’energia, és un dels pilars principals de la sortida a la crisi energètica i climàtica en què ens trobem immersos ara mateix. Un element clau d’aquest procés de canvi, més enllà de la instal·lació de fonts d’energies renovables, és l’augment de l’eficiència energètica dels edificis i això passa, en gran part, per la seva rehabilitació.

Els Fons Next Generation de la Unió Europea, en aquest sentit, poden donar una empenta importantíssima a aquest procés de canvi, juntament amb altres mesures com ara els beneficis fiscals a què es podran acollir aquells que facin obres a les seves llars amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència energètica. Aquestes accions, a més, no tenen un efecte precisament petit: a nivell de l’estat espanyol, els edificis són responsables d’aproximadament el 30% del consum final d’energia i, també, d’un terç de les emissions de diòxid de carboni.

Edificis passius en construcció  | Pembina Institute (CC)
Edificis passius en construcció. Els habitatges que no siguin nous i no puguin aprofitar els darrers coneixements, poden ser rehabilitats per, com a mínim, reduir el seu consum | Pembina Institute (CC)

Els propietaris tenen la voluntat, l’Estat té els diners

Segons un estudi recent de la Unión de Créditos Inmobiliarios, gairebé la meitat de propietaris de l’Estat invertiria en la seva llar perquè fos més sana i eficient. D’aquests, un 23% ho faria amb entre 5.000€ i 10.000€, mentre que un 24% estaria disposat a posar-hi entre 10.000€ i 50.000€ i un 21% fins i tot canviaria de domicili buscant aquests beneficis.

Així doncs, sembla essencial que les institucions facilitin l’accés a les ajudes Next Generacion perquè creixin les operacions de rehabilitació d’edificis. De fet, és una necessitat ja que, per complir amb els objectius marcats per la Unió Europea, a l’Estat s’haurien de rehabilitar 1,2 milions d’habitatges d’aquí al 2030 i 7 milions fins el 2050, adaptant-los al model del futur de reducció d’emissions mitjançant l’eficiència energètica.

Els treballs en un edifici de catorze plantes del barri de Canyelles han permès reduir en un 60% la demanda de climatització

La necessitat d’una rehabilitació a gran escala

La majoria del parc d’habitatges de l’Estat és ineficient. Dels 25 milions de llars que hi ha, un 90% van ser construïdes abans que es publiqués el darrer codi tècnic de l’edificació i, gairebé un 60%, abans que hi hagués cap tipus de normativa d’eficiència energètica, segons dades d’AFELMA, l’Associació de Fabricants Espanyols de Llanes Minerals Aïllants. De tots aquests, a més, el 92% continuaran dempeus l’any 2050, i és per això que resulta tan important posar en marxa un pla de rehabilitació massiu.

La millor idea, segons expliquen des de la mateixa AFELMA, és dur a terme una rehabilitació en profunditat i que contempli la construcció en el seu conjunt, de la renovació de l’embolcall de l’edifici a la consideració del seu cicle de vida, passant per la comoditat i la salut dels qui hi viuen o hi treballen. Tot i això, lamenten, l’Administració no està posant els mitjans necessaris per aprofitar els fons europeus, i considera que no s’estan distribuïnt “amb l’agilitat que s’esperava”, especialment per traves burocràtiques.

L'edifici de l'ICTA, a la Universitat Autònoma de Barcelona, disposa d'una gran coberta verda amb hivernacles
L’edifici de l’ICTA, a la Universitat Autònoma de Barcelona, disposa d’una gran coberta verda amb hivernacles

Diverses possibilitats

L’eficiència energètica es pot millorar de diverses maneres, com ara substituïnt els electrodomèstics per d’altres que tinguin un consum més baix o canviar els tancaments de les nostres cases per tal que l’aïllin millor. Les parets, però, també són una part important de la rehabilitació d’un edifici per tal que consumeixi menys energia. Un bon aïllament tèrmic, de fet, pot arribar a reduir el consum d’energia en més d’un 50% en molts casos.

Des d’AFELMA, és clar, aposten per les llanes minerals com un aïllant tèrmic efectiu que, expliquen, és el més emprat a tota la Unió Europea que, en general, té una normativa tècnica més estricta que no pas la de l’estat espanyol. A més d’això, però, en destaquen altres beneficis, com ara que estan fetes amb matèries primeres naturals, que aïllen millor del soroll i que, a més, reforcen la seguretat contra els incendis.

Més notícies
La perovskita és el material més prometedor per a les plaques solars del futur | US Department of Energy

Inventen unes plaques solars més barates i fàcils de fabricar

Podrien arribar al mercat ben aviat, agilitzant la transició energètica
:  - Mobile
La conversió termofotovoltaica podria ser la clau que solucionés el principal problema de les energies renovables | Fraunhofer Institute for Solar Energy Systems

Un nou concepte de “bateria tèrmica” podria revolucionar les renovables

Emmagatzemar l'energia del vent i el sol com a calor pot ser la clau d'una transició energètica ràpida i segura
:  - Mobile
Els estels podrien ser una opció a tenir en compte, si més no, en paral·lel als generadors eòlics tradicionals | SkySails

Estels en comptes de molins, una possible alternativa en energia eòlica

Algunes empreses investiguen en aquesta possibilitat per a zones amb poc vent i o per reduir l'impacte ambiental
:  - Mobile
Gràcies a aquest nou sistema, les plaques solars instal·lades actualment també podrien generar electricitat durant la nit | ACN

Un afegitó a les plaques solars pot fer que també funcionin de nit

Es podria incorporar a les existents, el seu cost és baix i els beneficis podrien ser enormes
:  - Mobile
L'investigador Felix Marske amb una mostra del nou material | Uni Halle / Marian Sorge

Un nou material pot millorar molt l’eficiència energètica dels edificis

Acumula calor durant les hores de sol i comença a alliberar-la quan les temperatures baixen
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix