Un equip d’investigadors de la Universitat Radboud, als Països Baixos, ha presentat en un article publicat a ‘Science of The Total Environment’ un sistema a través del qual es poden eliminar més de la meitat de les emissions de metà dels llacs i les basses. Gràcies al dragatge i a l’ús de Phoslock, una partícula basada en el fang que neutralitza el fòsfor soluble, es podria eliminar aquesta font de gasos d’efecte hivernacle causada per l’escalfament global i l’eutrofització, és a dir, l’excés de nutrients a l’aigua.
Una font oblidada de gasos d’efecte hivernacle
Els llacs, les basses i els sistemes d’aigua dolça emeten grans quantitats de metà, un dels gasos d’efecte hivernacle més importants, molt més potent que el CO2 però que triga força menys a desaparèixer de l’atmosfera. Els investigadors van mirar de trobar la manera de reduir l’eutrofització per fer baixar aquestes emissions provinents de l’aigua i que, si més no fins ara, eren més difícils de controlar que no pas les emeses pels humans.
Resultats sorprenents
En un experiment amb setze basses de prova, van fer assaigs amb dos sistemes: mitjançant el dragatge dels sediments i mitjançant l’ús del Phoslock. Si el primer mètode va reduir les emissions de metà en un 52%, el segon ho va fer en fins a un 74%.
Si el dragatge retira matèria orgànica del fons dels llacs i basses, és a dir, el carboni que acaba convertint-se en metà, el Phoslock elimina el fòsfor de l’aigua, un nutrient essencial que, en reduir-se, fa que la quantitat de plantes que hi viuen es redueixi i creixin més a poc a poc, cosa que també redueix les emissions de metà.
Una opció que cal prendre amb compte
Els investigadors, però, creuen que encara és aviat per mirar d’estendre aquest mètode a tants llacs com es pugui. Aquests experiments primer s’haurien de repetir a gran escala ja que, tot i que aquests primers resultats són molt prometedors, es volen assegurar que es pugui reproduir en altres indrets i durant un període prolongat de temps, per saber del cert que els efectes positius es mantenen en el temps.
A més, el sistema emprat també resulta massa car per ser aplicat de manera generalitzada. Segons els càlculs dels mateixos investigadors, és entre sis i deu vegades més car que centrar-se en la restauració dels ecosistemes que envolten aquestes masses d’aigua. En casos en què això no sigui possible, però, on no es puguin aplicar mesures preventives per raons econòmiques o perquè ja és massa tard, aquests dos mètodes podrien ser una nova oportunitat.
