El metà és un gas molt potent d’efecte hivernacle. Tot i que dura 10 vegades menys que el CO2 a l’atmosfera, mentre hi és contribueix 85 cops més a l’escalfament del planeta. A més, contribueix a la formació d’ozó, un gas que a més de tenir efecte hivernacle és perillós per a les persones. En un estudi pioner publicat a la revista ‘Nature Sustainability’, un equip de la universitat nord-americana de Stanford ha demostrat que aquest gas es pot fer servir per alimentar bactèries que, alhora, es poden convertir en menjar per a peixos. Això podria servir per augmentar la producció de les piscifactories i, per tant, a reduir el preu d’aquest aliment, ajudant a garantir la seguretat alimentària arreu del món. Aquest sistema, a més, podia ser més barat que la producció i compra dels aliments que fa servir actualment aquesta indústria.

La idea proposada pels investigadors és fer servir uns bacteris que s’alimenten de metà –metanòtrofs–, “cultivant-lo” en un bioreactor amb metà, oxigen, nitrogen, fòsfor i alguns altres elements. Aquests organismes podrien multiplicar-se ràpidament i ser emprats com a menjar en l’aqüicultura, reduint la demanda d’aliments fets d’altres peixos o de plantes, que tenen un cost més alt no només en diners sinó també en sòl, aigua i fertilitzants. Amb aquest sistema, es podria extreure el metà generat als abocadors, les plantes de tractament d’aigües residuals i, fins i tot, les refineries de gas i petroli, fent que en comptes de generar efecte hivernacle contribuissin a produir menjar per a les persones. Un sistema que, si funcionés tan bé com exposen els científics de Stanford, tindria beneficis a moltíssims nivells.

Piscifactoria  | Wikimedia Commons
Piscifactoria | Wikimedia Commons

El consum d’aliments provinents del mar, de fet, s’ha multiplicat per quatre des de 1960, sotmetent els ecosistemes marins de tot el món a una pressió enorme. De fet, a dia d’avui, les piscifactories ja generen la meitat del peix que es menja al món, una demanda que continuarà creixent amb els anys juntament amb la de plantes i algues. Així doncs, aquest sistema podria ajudar a reduir gasos d’efecte hivernacle de manera directa i indirecta, a respectar els ecosistemes marins i fins i tot a l’economia, ja que el preu del menjar dels peixos s’ha multiplicat gairebé per tres durant els darrers vint anys.

Per comprovar aquest darrer aspecte, els investigadors han creat diversos models que tenen en compte l’obtenció de metà de plantes de tractament d’aigües residuals, abocadors, refineries i fins i tot comprant-lo en forma de gas natural, tenint en compte el cost en electricitat i la mà d’obra. Si durant els darrers 10 anys el preu mitjà d’una tona de menjar per a peixos ha estat de 1.600$, produir-lo amb metà d’abocadors costaria 1.546$; de refineries, 1.531$; de plantes de tractament d’aigües residuals, 1.645$; i comprant-lo com a gas natural, 1.783$. Si d’entrada en molts casos el preu seria lleugerament superior, cal tenir en compte que la major part del cost seria en electricitat. Així, fent servir bioreactors més eficients o fent servir autogeneració, el preu podria caure encara més. A més, en el cas de les plantes de tractament d’aigües, aquesta podria servir per aportar nitrogen i fòsfor al reactor, a més de com a frigerant.

Així doncs, aquest estudi planteja una opció molt atractiva pràcticament a tots els nivells. El “problema”, però, és que segurament no es podria aplicar a escala mundial: segons l’estudi, només amb el metà que es genera als Estats Units ja es podria aconseguir aliment per a totes les piscifactories del món.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa