Els satèl·lits del món han perdut 2.700.000.000.000 de tones de gel durant els darrers 10 anys a causa del canvi climàtic, un 2% del total. Aquesta és la conclusió més impressionant d’un nou estudi publicat a ‘Geophysical Research Letters’ que, gràcies al satèl·lit europeu Cryosat, ha pogut observar les 200.000 glaceres del nostre planeta i mostrar l’impacte que hi està tenint l’escalfament global, en la millor compilació de dades d’aquest tipus que s’ha fet mai fins ara.
Unes masses de gel de què depenen milions de persones
Seguir l’evolució de les glaceres no només és important perquè mostra les efectes de l’escalfament global i perquè la seva superfície reflecteix el sol i contribueix a refredar el planeta sinó, també, perquè hi ha milions de persones al món, fins a més d’un 20% de la població global, que en depenen per regar els seus camps, per tenir aigua de boca i per alimentar centrals hidroelèctriques. Per això n’hi ha centenars que són monitoritzats ‘in situ’, la millor manera de fer-ho, però per seguir-les totes l’única manera és fer-ho des de l’espai.
Per sort, el satèl·lit Cryosat de l’Agència Espacial Europea duu un radar d’altimetria, que envia microones per mesurar variacions en l’alçada a tota la superfície del planeta, especialment en l’elevació de les masses de gel. Tot i que aquest instrument és molt útil a l’Antàrtida i Grenlàndia, les glaceres, que són en terrenys desiguals, són més difícils de seguir. No obstant això, gràcies als avenços en processament de dades, s’ha aconseguit fer.
L’Àrtic, la zona més afectada
Les observacions apunten que la immensa majoria de la pèrdua de gel entre 2010 i 2020, un 89%, va ser a causa de l’augment de la temperatura de l’aire, mentre l’altre 11% és a causa de l’augment de la temperatura dels llacs o els mars on acaben. Els més afectats del món són els d’Alaska, que perden 80.000 milions de tones anuals i han perdut un 5% del seu volum total en els 10 anys de l’estudi.
Això, juntament amb la fusió accelerada d’altres zones de l’Àrtic, contribueix a una pujada del nivell del mar que posa en perill moltes zones costaneres del món. És per això que, tot i que el Cryosat és un satèl·lit antic, es vol aconseguir que funcioni durant uns quants anys més, fins que la Unió Europea llanci el seu nou sistema de satèl·lits successors, que de moment duen el nom en codi de Cristal.
