Les dades disponibles sobre la fauna salvatge, concretament sobre els mamífers, poden ajudar a predir el risc d’extinció d’espècies abans no sigui un perill real. Aixó afirma un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Current Biology’ que conclou que, amb la informació que tenim a dia d’avui, es poden començar a prendre mesures preventives en comptes de, com s’acostuma a fer, reaccionar quan comença a ser massa tard.
Analitzant les principals amenaces
En general, arreu del món, la dotació econòmica per a la conservació d’espècies és limitada i, per tant, poder anticipar si algunes espècies que a dia d’avui no estan amenaçades ho estaran en el futur podria ser una manera més senzilla i barata d’ajudar-les. És per això que els autors d’aquest estudi s’han fixat en tres aspectes dels canvis que està patint el món: el canvi climàtic, el creixement de la població humana i els canvis d’usos del sòl.
Això, juntament amb els trets biològics concrets que poden fer algunes espècies més vulnerables, ha permès concloure que fins un 20% dels mamífers del món patiran una combinació de dos o més d’aquests riscos abans del 2100. Pel que fa a un sol factor de risc, el podrien patir entre un 40% en un escenari realista de reducció d’emissions i un 58% si tot va molt pitjor del que esperem.
En indrets com l’Àfrica subsahariana i els sud-est d’Austràlia, els factors de risc s’acumularan, amb un canvi climàtic molt acusat, un gran creixement de la població i molts canvis d’usos del sòl. Una “tempesta perfecta”, afirmen els investigadors, per a moltes espècies. En el cas dels grans mamífers com els elefants, els rinoceronts, les girafes i els cangurs, estarien més amenaçats perquè els seus patrons reproductius afecten la capacitat que tenen de recuperar-se de les crisis, especialment en comparació amb els mamífers petits com ara els rosegadors.
Una nova manera de gestionar zones protegides
Si normalment la preservació d’espècies s’ha concentrat en la declaració de zones protegides, per retirar les amenaces per a les espècies que hi viuen, darrerament s’està veient que això vol dir separar els humans de la natura, cosa que causa conflictes a molts indrets del món on hi ha cultures que viuen en harmonia amb l’entorn. Així doncs, les mesures de prevenció també ho haurien de tenir en compte per evitar conseqüències negatives.
Un exemple és el que s’està fent a Austràlia, on hi ha Àrees de Protecció Indígena, propietat dels nadius i que es cuiden amb l’ajuda de les administracions. En aquests indrets es mira que humans i animals puguin coexistir. Aquests models són molt importants i ho seran més en el futur. En qualsevol cas, les dades i models disponibles a dia d’avui podrien permetre planificar la protecció de moltes espècies del món i, juntament amb un canvi en la manera com s’implementa, impedir que aquests animals arribin a estar en perill.
