El “One Health”, vital per conservar la biodiversitat i evitar futures pandèmies

"El 60% de les epidèmies emergents tenen el seu origen en animals i dos terços d’aquestes provenen de la fauna salvatge, com són els casos del VIH, l’Ebola, el SARS, la ràbia o la grip aviar"

Sanitaris locals i de l'Armada dels Estats Units durant una reunió d'experts sobre Ebola en un hospital militar de la regió

Sanitaris locals i de l’Armada dels Estats Units | US Navy

Com sabem bé, ens trobem enmig d’una pandèmia global. El seu origen no és clar, però tot apunta a que és un virus zoonòtic, és a dir, transmès d’animals a humans, encara que també té capacitat de transmetre’s entre humans, gràcies a una sèrie de mutacions genètiques del virus que fan que es pugui replicar a les nostres cèl·lules. Tot plegat se sap perquè s’ha seqüenciat el genoma del SARS-CoV-2 i el resultat és molt semblant a una soca trobada als ratpenats, que són reservoris coneguts d’altres coronavirus com el SARS. Tot i així, és arriscat dir de quin animal prové exactament, i aquestes malalties són molt més comunes del que pensem: el 60% de les epidèmies emergents tenen el seu origen en animals i dos terços d’aquestes provenen de la fauna salvatge, com són els casos del VIH, l’Ebola, el SARS, la ràbia o la grip aviar. És per això que entra en joc el concepte “One Health”, en català “una salut”: la col·laboració multidisciplinària que treballa a nivell local, nacional i global per augmentar la comunicació i la coordinació per a conservar la salut de les persones, els animals i el medi ambient.

Virus de l'Ebola

Virus de l’Ebola | CDC

Pel que fa a la ramaderia i la fauna salvatge, l’OIE (Organització per a la Salut Animal) s’encarrega de la prevenció i control de malalties que afecten els animals però també sobre la seguretat sanitària dels intercanvis internacionals d’animals i els seus productes, alhora que dóna prioritat a la prevenció de malalties potencialment transmissibles als humans. Controlar els patògens a la font animal és la solució més eficaç i més econòmica, encara que hi ha patògens no-zoonòtics que poden tenir conseqüències negatives en la producció de proteïnes d’origen animal, sobretot en països en vies de desenvolupament. Una producció baixa o de mala qualitat pot dur problemes greus de salut pública i s’hi suma el problema de la resistència als antibiòtics a causa del seu ús excessiu en activitats com la ramaderia. Per tant, és essencial una bona comunicació entre metges, veterinaris, propietaris d’animals i els que estan en contacte amb el medi ambient i la fauna salvatge: pescadors, caçadors, gestors d’espais protegits, etc. Aquesta feina conjunta a nivell mundial millora la salut publica i animal a tot el planeta.

Un ximpanzé ferit | D.P.

En relació al medi ambient, hi ha estudis que analitzen les epidèmies i la seva relació amb la degradació dels hàbitats naturals i s’ha descobert que la natura juga un paper clau en l’aparició i expansió d’epidèmies. Els canvis o la destrucció dels hàbitats fan canviar l’alimentació, comportament, reproducció i mortalitat de la fauna salvatge i això pot tenir repercussions en les poblacions humanes, ja que la gran majoria de malalties emergents provenen de la intrusió humana en ambients naturals. La biodiversitat també hi juga un paper clau: hi ha 1,7 milions de virus desconeguts que poden afectar a les persones. L’alta diversitat d’espècies i els ecosistemes sans ens allunyen de moltes malalties, ja que allarga el camí que ha de fer el virus per arribar als éssers humans.

Els ratpenats tenen una funció clau en els seus ecosistemes | Wikipedia

Cada dia, a nivell mundial, l’acció humana contribueix a la destrucció de la biodiversitat, amb conseqüències greus. Un exemple clar és el virus del Nil Occidental, que es va propagar amb molta facilitat als Estats Units gràcies a un paisatge dominat per l’agricultura intensiva, on la merla africana (Turdus migratorius), hoste preferent del virus, s’estén amb facilitat. Aquest és un dels factors pels quals s’han de protegir, conservar, restaurar i gestionar de manera racional els sistemes naturals. Un ecosistema en bon estat regula l’aparició de plagues, patògens, depredadors, paràsits i altres organismes que amenacen la supervivència de tots. Una natura ben conservada és una garantia de futur. Per això, es reclama a nivell mundial que es preguin mesures per a detenir l’emergència ecologia i restablir l’equilibri entre la natura i la civilització. És vital protegir els ecosistemes i per tant, la seva biodiversitat.

Cristina Recasens (Palamós, 1993) és graduada en Biologia i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat tant al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com al Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la mateixa universitat.

Nou comentari