Una cria de 62 milions d’anys d’antiguitat revela alguns dels secrets de l’èxit dels mamífers després de l’extinció dels dinosaures. En un article publicat a ‘Nature’, un equip internacional d’investigadors ha fet servir els seus fòssils per extreure’n moltíssima informació per entendre com, un cop desapareguts els rèptils gegants que havien dominat la Terra, els nostres avantpassats es van convertir en els reis del planeta.
Els secrets dels ossos i les dents
Pertanyent a una espècie anomenada Pantolambda bathmodon, d’un grup de mamífers primitius que es va extingir fa uns 50 milions d’anys, la cria només tenia dos mesos i mig quan va morir. Les seves restes van ser descobertes al desert de Nou Mèxic, als Estats Units. Gràcies als seus ossos i especialment a les seves dents, però, els científics n’han pogut aprendre moltíssimes coses.
Com si fossin els anells d’un arbre, els esquelets i les dents expliquen la vida del seu propietari. Una de les coses que se’n pot recuperar és un ‘registre’ de la dieta que tenia, a través de la signatura química que deixen els nutrients. Així, el naixement, la bona o mala nutrició o les lesions deixen marques que els investigadors poden descobrir, reconstruint-ne la història. És el cas d’aquesta cria de Pantolambda i d’alguns altres exemplars adults.
Un embaràs llarg i una lactància curta
Les seves dents van créixer ràpidament, amb algunes formant-se en només dos mesos mentre que altres, com els molars, haurien trigat fins a sis mesos. El més important, però, és la línia a les dents que indica el moment del naixement i que, en el cas de la cria com dels adults, indica clarament que les dents ja estaven creixent mentre era al ventre de la seva mare. De fet, va néixer amb totes les dents de llet, que els Pantolambda canviaven per la dentadura adulta al cap d’aproximadament un any. Tot i que el canvi és molt més ràpid, és un procés molt semblant als dels mamífers actuals.
Pel que fa a la composició química de les dents, en obtenir-la i comparar-la amb el seu creixement es va poder saber no només la durada de l’embaràs dels Pantolambda sinó, fins i tot, quant durava la seva lactància. En una anàlisi pionera en els fòssils d’un mamífer, es va determinar que la gestació era llarga, d’uns set mesos, i que les cries mamaven durant un o dos mesos, força temps en uns animals que vivien entre quatre i cinc anys però que, en casos excepcionals, podien arribar als deu.
Un animal que il·lumina un període molt fosc
En resum, un cicle vital molt semblant al dels mamífers placentaris actuals i, de fet, la mostra més antiga que se n’ha trobat mai. Les placentes d’aquest grup de mamífers, als quals pertanyem, permeten donar a llum nadons més grossos i permetre que creixin més ràpid que altres mamífers com ara els marsupials o els monotremes. Tot un descobriment que posa el nivell de coneixement que tenim sobre els Pantolambda fins i tot per sobre d’alguns mamífers que continuen existint. Sense aquells primers, però, supervivents de la fi dels dinosaures, la història de la Terra hauria estat molt diferent.
