D’ençà que Rússia va envair Ucraïna, les veus que alerten de la possibilitat d’una guerra nuclear han ressorgit per primera vegada des de la fi de la Guerra Freda. És per això que un equip d’investigadors han mirat de proporcionar informació sobre quin seria l’impacte global del conflicte, i han publicat els resultats en un article a la revista ‘AGU Advances’. Dirigits per Cheryl Harrison, de la Universitat Estatal de Louisiana (Estats Units), els investigadors han dut a terme simulacions per ordinador per estudiar els impactes regionals i mundials d’una guerra nuclear a gran escala tenint en compte l’arsenal atòmic actual i la seva capacitat.

Prova nuclear Castle Bravo (1954)  | Departament d'Energia dels Estats Units
Prova nuclear Castle Bravo (1954) | Departament d’Energia dels Estats Units

Més de 13.000 caps nuclears

A dia d’avui, nou països tenen més de 13.000 caps nuclears, segons l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm. Les simulacions van provar què passaria si els Estats Units i Rússia fessin servir 4.400 bombes atòmiques de 100 kilotones de potència per bombardejar ciutats i àrees industrials.

Els focs aixecarien 150.000 milions de quilos de fum i negre de carbó cap a les capes altes de l’atmosfera. Si l’Índia i el Pakistan llancessin 500 bombes de 100 kilotones, que tindrien un efecte menys gran però igualment devastador.

Un refredament superior al de la darrera Edat de Gel

En qualsevol escenari simulat, les tempestes de foc nuclears aixecarien enormes quantitats de sutge i fum que taparien la llum del Sol, fent que es perdessin les collites arreu del planeta. Durant el primer mes, a més, les temperatures mitjanes caurien uns 13ºC, un canvi més gran que el que hi va haver durant la darrera Edat de Gel.

La temperatura del mar també cauria i no tornaria a ser com abans fins i tot després que es dissipés el fum. Amb el refredament del planeta, el gel marí creixeria més de 15,5 milions de quilòmetres quadrats en superfície i gairebé 2 metres en gruix, bloquejant ports tan importants com el de Copenhaguen, Sant Petersburg o Tianjin.

El gel que cobreix l'oceà Àrtic cada vegada és més prim i ocupa menys superfície a causa de l'escalfament global | Pxhere
L’expansió del gel marí trencaria les rutes de transport marítim de tot el món | Pxhere

Rutes marítimes tancades i col·lapse dels ecosistemes marins

El gel s’expandiria a zones on normalment no n’hi ha, gent que a gran part de l’Hemisferi Nord el trànsit marítim fos complicat i el menjar i els subministraments no podrien arribar a molt indrets. Amb la caiguda de les temperatures de l’oceà i la disminució de la llum, a més, les algues marines moririen, trencant la cadena tròfica dels mars i acabant amb gran part del proveïment d’aliments de la pesca i l’aquacultura.

Aquests impactes farien que la superfície dels oceans trigués dècades a recuperar-se i, a les profunditats, segles. A més, els canvis a l’Àrtic durarien milers d’anys creant, una “Petita Edat de Gel Nuclear”.

Un panorama desolador

Els investigadors apunten que la guerra nuclear tindria conseqüències terribles per a tothom. Si això ja va fer que els líders mundials aturessin la cursa armamentística als anys 80, i fa cinc anys les Nacions Unides van aprovar un tractat per prohibir les armes nuclears, esperen que aquest nou estudi faci que més països el ratifiquin, ja que els sistemes de la Terra estan connectats i els efectes serien terribles per a tot el planeta.

De fet, apunten, el fet que la invasió russa d’Ucraïna hagi afectat els preus del gas com ho ha fet també són un indici de com de febles són les nostres cadenes de subministraments i l’economia global, fins i tot en el que semblen conflictes regionals. Així doncs, conclouen els investigadors, cal fer qualsevol cosa per evitar un conflicte amb armes nuclears, ja que els efectes serien catastròfics arreu del món i caldrien milers d’anys perquè el planeta se’n recuperés. Això, és clar, sense comptar les víctimes directes de la guerra, que podrien ser centenars de milions de persones.

Més notícies
La central nuclear de Zaporíjia, a Ucraïna, abans de la invasió russa | Wikimedia Commons

Quin perill suposa l’assalt rus a la central nuclear de Zaporíjia?

L'ocupació de les instal·lacions d'aquest tipus més grans d'Europa ha posat en alerta tot el continent
:  - Mobile
Rússia ha dut a Ucraïna llançadores de míssils termobàrics, una arma enormement destructiva | Wikimedia Commons

Bombes termobàriques, la devastadora alternativa russa als caps nuclears

Aquestes armes d'enorme poder destructiu tenen un abast de fins a quatre quilòmetres
:  - Mobile

Troben la marca d’una prova nuclear de 1946 al fons de l’atol de Bikini

El llit marí encara llueix el cràter de l'explosió i els vaixells que van ser enfonsats durant la prova constitueixen una amenaça per al medi ambient de la zona que s'afegeix a la radiació
:  - Mobile

Troben restes de les explosions nuclears del segle XX a les profunditats dels oceans

El carboni radioactiu alliberat per les bombes atòmiques i d'hidrogen fins i tot ha acabat formant part dels teixits de crustacis que viuen a 11.000 metres sota el nivell del mar
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa