D’ençà que Rússia va envair Ucraïna, les veus que alerten de la possibilitat d’una guerra nuclear han ressorgit per primera vegada des de la fi de la Guerra Freda. És per això que un equip d’investigadors han mirat de proporcionar informació sobre quin seria l’impacte global del conflicte, i han publicat els resultats en un article a la revista ‘AGU Advances’. Dirigits per Cheryl Harrison, de la Universitat Estatal de Louisiana (Estats Units), els investigadors han dut a terme simulacions per ordinador per estudiar els impactes regionals i mundials d’una guerra nuclear a gran escala tenint en compte l’arsenal atòmic actual i la seva capacitat.
Més de 13.000 caps nuclears
A dia d’avui, nou països tenen més de 13.000 caps nuclears, segons l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm. Les simulacions van provar què passaria si els Estats Units i Rússia fessin servir 4.400 bombes atòmiques de 100 kilotones de potència per bombardejar ciutats i àrees industrials.
Els focs aixecarien 150.000 milions de quilos de fum i negre de carbó cap a les capes altes de l’atmosfera. Si l’Índia i el Pakistan llancessin 500 bombes de 100 kilotones, que tindrien un efecte menys gran però igualment devastador.
Un refredament superior al de la darrera Edat de Gel
En qualsevol escenari simulat, les tempestes de foc nuclears aixecarien enormes quantitats de sutge i fum que taparien la llum del Sol, fent que es perdessin les collites arreu del planeta. Durant el primer mes, a més, les temperatures mitjanes caurien uns 13ºC, un canvi més gran que el que hi va haver durant la darrera Edat de Gel.
La temperatura del mar també cauria i no tornaria a ser com abans fins i tot després que es dissipés el fum. Amb el refredament del planeta, el gel marí creixeria més de 15,5 milions de quilòmetres quadrats en superfície i gairebé 2 metres en gruix, bloquejant ports tan importants com el de Copenhaguen, Sant Petersburg o Tianjin.
Rutes marítimes tancades i col·lapse dels ecosistemes marins
El gel s’expandiria a zones on normalment no n’hi ha, gent que a gran part de l’Hemisferi Nord el trànsit marítim fos complicat i el menjar i els subministraments no podrien arribar a molt indrets. Amb la caiguda de les temperatures de l’oceà i la disminució de la llum, a més, les algues marines moririen, trencant la cadena tròfica dels mars i acabant amb gran part del proveïment d’aliments de la pesca i l’aquacultura.
Aquests impactes farien que la superfície dels oceans trigués dècades a recuperar-se i, a les profunditats, segles. A més, els canvis a l’Àrtic durarien milers d’anys creant, una “Petita Edat de Gel Nuclear”.
Un panorama desolador
Els investigadors apunten que la guerra nuclear tindria conseqüències terribles per a tothom. Si això ja va fer que els líders mundials aturessin la cursa armamentística als anys 80, i fa cinc anys les Nacions Unides van aprovar un tractat per prohibir les armes nuclears, esperen que aquest nou estudi faci que més països el ratifiquin, ja que els sistemes de la Terra estan connectats i els efectes serien terribles per a tot el planeta.
De fet, apunten, el fet que la invasió russa d’Ucraïna hagi afectat els preus del gas com ho ha fet també són un indici de com de febles són les nostres cadenes de subministraments i l’economia global, fins i tot en el que semblen conflictes regionals. Així doncs, conclouen els investigadors, cal fer qualsevol cosa per evitar un conflicte amb armes nuclears, ja que els efectes serien catastròfics arreu del món i caldrien milers d’anys perquè el planeta se’n recuperés. Això, és clar, sense comptar les víctimes directes de la guerra, que podrien ser centenars de milions de persones.
