La presa per part de l’exèrcit rus de la central nuclear de Zaporíjia, al sud-oest d’Ucraïna, ha encès les alarmes a tota Europa pel perill que podria suposar. Aquestes instal·lacions, les més grans d’aquest tipus que hi ha a tot el continent, van rebre impactes de l’artilleria russa i fins i tot hi va haver un incendi que, per sort, es va poder apagar i no va afectar les instal·lacions. Quin perill, però, suposa realment?

El director de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA), Rafael Mariano Grossi, va informar en roda de premsa que, de moment, els nivells de radiació continuen estables i normals. Tot i això, amb sis reactors i una capacitat de gairebé 6GW, l’arribada de la guerra a la central se suma a la preocupació per la presa de la de Txernòbil, al nord d’Ucraïna, on el 1986 es va produir el pitjor accident nuclear de la història. Les diferències entre les dues intal·lacions, però, són importants, i en un article a la prestigiosa revista ‘Nature’ diversos experts expliquen com de preocupats hauriem d’estar de debò.

El reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil  | Wikimedia Commons
El reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, on es va produir el pitjor accident de la història | Wikimedia Commons

En primer lloc, el disseny de Zaporíjia és molt més modern i, a diferència de Txernòbil, és del tipus VVER, amb els reactors tancats en una càpsula d’acer que, alhora, és a dins d’una gran estructura de contenció feta de formigó armat. A més, segons Michael Bluck, director del Centre d’Enginyeria Nuclear de l’Imperial College de Londres (Anglaterra), té diversos sistemes de seguretat que li permetrien resistir impactes accidentals: “Són estructures molt robustes” afirma. Per tant, només hauriem de témer una obertura deliberada del contenidor per part de l’exèrcit rus, una opinió amb què està d’acord Koji Okamoto, investigador en seguretat nuclear a la Universitat de Tòquio (Japó).

A Txernòbil el risc d’escapaments radioactius accidentals també és baix. Segons Cheryl Rofer, una investigadora nuclear retirada, el material perillós és “als fonaments de l’edifici del reactor” i es troba protegit tant per les restes del mateix edifici com pel sarcòfag de formigó i acer construït damunt seu, que fa 63 metres d’alçada.

Tot i això, continua l’article, Zaporíjia, com la majoria de centrals nuclears, té piscines d’aigua on es deixa el combustible esgotat perquè es refredi, i si aquests contenidors fossin danyats l’aigua es podria escapar, fent que el combustible es reescalfés i iniciés un incendi que podria ser perillós, tot i que molt menys que l’accident de Txernòbil. Pel que fa a un trencament intencionat, Rofer recorda que “els vents prevalents” a la zona “van cap a Rússia”. A més, les barres de combustible es van tornant menys perilloses amb el temps i de moment, segons Grossi, no s’ha informat de cap problema amb ells.

Treballadors durant la contenció de l’accident nuclear de Fukushima, al Japó | TEPCO

D’altra banda, cinc dels sis reactors de Zaporíjia han estat apagats, afirma el director general de l’IAEA. Això no elimina el risc, ja que hi continua havent isòtops altament radioactius i que continuen generant calor, raó per la qual s’han de refrigerar contínuament per evitar un sobreescalfament. Si no es fa, adverteix Bluck, podria passar el mateix que va succeir el 2011 a la central nuclear de Fukushima, al Japó, en què tres reactors es van fondre parcialment per l’aturada dels sistemes de refrigeració a causa del tsunami que fa afectar la zona. Si aquests dispositius fossin malmesos per bombardeigs, aquesta situació seria possible, tot i que les centrals nuclears ucraïneses tenen sistemes alternatius que podrien continuar refredant el reactor. Okamoto, però, no està segur que fossin capaços d’operar durant el temps necessari, superior a deu dies.

Fins i tot en cas de fusió dels reactors, però, ‘Nature’ cita diversos experts que afirmen que no tindria per què causar una gran fuita de radiació i que el pitjor problema, justament, seria l’impacte psicològic en els habitants de la zona i en els de tota Europa. Per a Cheryl Rofer, “la gent no jutja bé els perills de la radiació i sovint estant molt més espantats del que han d’estar”.

Nou comentari

Comparteix