Troben la marca d’una prova nuclear de 1946 al fons de l’atol de Bikini

El llit marí encara llueix el cràter de l'explosió i els vaixells que van ser enfonsats durant la prova constitueixen una amenaça per al medi ambient de la zona que s'afegeix a la radiació

El cràter de la bomba Baker i alguns dels vaixells enfonsats al seu voltant

El cràter de la bomba Baker i alguns dels vaixells enfonsats al seu voltant | Universitat de Delaware

Les cicatrius de la prova nuclear que els Estats Units van dur a terme el juliol de 1946 a l’atol de Bikini (Illes Marshall) són visibles més de setanta anys després. La bomba coneguda com a Baker, la primera de les 67 proves nuclears que els Estats Units van fer esclatar en aquella zona del Pacífic, va ser la primera que va ser detonada sota l’aigua i va donar imatges que van fer la volta al món durant les primeres passes de la Guerra Freda i les dècades del terror a un conflicte atòmic entre els nord-americans i la Unió Soviètica. Un equip de científics va tornar a la zona per mapejar-ne el fons i, per a la seva sorpresa, no només ha trobat les restes dels vaixells emprats en aquella prova sinó, també, un enorme cràter al lloc on es va produir l’explosió.

La bomba Baker, de 21 kilotones de potència, va ser detonada a 27 metres de profunditat. Segons els càlculs de l’època, l’explosió va aixecar dos milions de tones d’aigua, sorra i corall desintegrat cap al cel. Tot i això, els responsables de l’expedició pensaven que, al cap de tant de temps, els sediments haurien cobert les restes de l’explosió. el que van trobar, però, és una depressió de 800 metres d’ample i 10 de profunditat, perfectament definida, al voltant de l’indret on es va produir la prova. Fent servir tecnologia de sònar d’última generació, s’ha pogut veure completament l’estat de la zona. Les immersions encara són perilloses de fer per la gran radiació que afecta les Illes Marshall a causa de les proves nuclearsen algunes zones és superior a la registrada a Txernòbil– però s’ha pogut veure perfectament la disposició dels vaixells enfonsats al voltant del forat que Baker va deixar al llit marí.

Un altre mapa amb sònar de l'indret de l'explosió de la bomba Baker

Un altre mapa amb sònar de l’indret de l’explosió de la bomba Baker | Universitat de Delaware

Una de les raons per fer aquesta exploració era, de fet, veure quins són els impactes ambientals d’aquelles proves més enllà de la radiació i que provenen, justament, dels vaixells enfonsats. Procedents de les armades nord-americana, japonesa i alemanya, no estaven preparats per ser esculls artificials, com passa sovint quan s’enfonsen vaixells antics, sinó que, com a part d’una prova militar, estaven carregats de combustible i munició, tal com estarien en una situació de guerra real. Així, tant el portaavions Saratoga com el Nagato, l’antic buc insígnia de l’Armada Imperial Japonesa, continuen vessant combustible fins al punt que, en passar per la zona propera, tant l’olor de fuel com una taca al mar en delaten la posició. Durant els propers anys, s’espera que la degradació continui agreujant aquest problema.

Nou comentari