La publicació d’un nou llibre, que proposa dur icebergs a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) per combatre l’escassetat d’aigua, ha encès una nova polèmica sobre aquesta possible solució. En un article publicat a ‘Nature’, tant l’autor de ‘Chasing Icebergs’ (‘Perseguint Icebergs’), Matthew Birkhold, com alguns científics discuteixen els seus avantatges i inconvenients.
Una idea en què ja es treballa en alguns indrets
L’ús de gel dels casquetspolars per obtenir-ne aigua dolça, de fet, no és un concepte nou. A l’arxipèlag de Svalbard (Noruega), una empresa embotella l’aigua Svalbarði, obtinguda d’un iceberg situat a 1.000 quilòmetres del Pol Nord. Aquesta aigua és venuda com a producte de luxe, a 100€ l’ampolla de 75ml, però també hi ha altres empresaris, com Ed Kean, que venen l’aigua que obté al Canadà a cerveseries i empreses de cosmètica. A més, al nord de Grenlàndia, el sistema públic de subministrament d’aigua inclou aigua tractada i filtrada provinent d’icebergs.
Una quantitat immensa d’aigua dolça que desapareix cada any
Així doncs, i tenint en compte que segons dades de l’ONU cada any es desprenen de l’Antàrtida 2.300 quilòmetres cúbics de gel, que s’acaben fonent a l’oceà, per què no fer el mateix? Segons Birkhold, amb un sol iceberg relativament petit, de 113 milions de tones, es podria dur a Ciutat del Cap un 20% del seu consum d’aigua anual. Al seu llibre ha parlat amb molts científics però tots ells tenen alguns dubtes, que han volgut que es reflectissin a l’obra.
Projectes presents i futurs
No obstant això, el mariner Nick Sloane, el cervell del pla de Ciutat del Cap, considera que es pot trobar un iceberg per satèl·lit, capturar-lo en una xarxa i dur-lo cap al Corrent Antàrtic Circumpolar i d’allà al Corrent de Benguela, que el duria fins a Sud-àfrica. Entre això, fondre el gel i dirigir l’aigua terra ferma, però, tenint en compte que tot vagi bé, el cost total seria d’uns 150 milions de dòlars.
A Berlín, però, hi ha una altra empresa, POLEWATER, que fa gairebé 10 anys que treballa per dur aigua glaçada a l’Àfrica Occidental i el Carib per donar-la a les persones que més la necessiten. I als Emirats Àrabs Units, l’inventor Abdullah Alshehhi també vol importar un iceberg de l’Antàrtida fins allà, i afirma que resulta més barat que no pas dessalinitzar aigua, com es fa habitualment a l’Orient Mitjà.
Alternatives a l’ús d’icebergs
Arreu del món la dessalinització proveeix com a mínim 35 bilions (35.000.000.000.000) de litres d’aigua potable cada any, amb un sistema que sovint és molt car, que depèn de combustibles fòssils per obtenir l’energia necessària i que contamina l’oceà amb la sal sobrant. Tot i això, l’article a ‘Nature’ apunta que Birkhold dóna poca informació sobre altres alternatives com l’aigua regenerada o fins i tot les ‘granges d’humitat’ o ‘collidores de boira’ que s’estan instal·lant a diversos països amb problemes d’escassetat. Això, és clar, per no parlar de l’augment de l’eficiència en l’ús de l’aigua.
En qualsevol cas, l’autor afirma que la captura d’icebrgs podria acabar amb el domini de les grans empreses. A dia d’avui hi ha molt poques lleis que regulin l’ús d’aquest recurs i no hi ha cap acord internacional sobre qui pot obtenir i vendre aquesta aigua. Legislar per tal que sigui explotada de manera justa podria ajudar centenars de milions de persones i, a més, acabar amb alguns grans monopolis en la gestió d’un recurs molt preuat.
