Els residus de les centrals nuclears podrien ajudar-nos a explorar l’espai. Segons explica un article publicat fa poc a la revista ‘Nature’, l’Agència Espacial Europea (ESA) està treballant en el desenvolupament d’un nou tipus de motors –de bateries, de fet– que fan servir un isòtop radioactiu que es pot obtenir de les restes del combustible dels reactors i que ens podrien servir per alimentar missions molt llargues tant a l’interior del Sistema Solar com, fins i tot, més enllà.
Un nou programa per eliminar la dependència d’altres països
Aquesta recerca de l’ESA, que vol poder explorar el cosmos sense dependre ni de les plaques solars ni d’equipament d’altres col·laboradors internacionals, va rebre una dotació de 29 milions d’euros durant la darrera reunió de ministres europeus del ram, que va tenir lloc el passat mes de novembre. Gràcies a aquest programa, anomenat ENDURE, es vol aconseguir que a finals d’aquesta dècada es disposi de bateries alimentades amb americi-241, un residu de la desintegració del plutoni que, fins ara, mai no havia estat fet servir com a combustible.
Una tecnologia que podria superar les existents
En missions on a causa de l’ombra o de la distància del Sol no es poden fer servir plaques solars, fins ara Europa havia fet servir generadors termoelèctrics de radioisòtops de fabricació nord-americana o russa, que funcionen amb plutoni-238. Aquest combustible, però, és car de produir i durant la darrera dècada n’hi ha hagut una certa escassedat. La situació política, a més, especialment amb Rússia, ha fet que Europa hagi pres la decisió d’autoabastir-se el màxim possible pel que fa a la seva cursa espacial.
En comparació amb el plutoni, l’americi és més barat i abundant i, de fet, se’n pot obtenir simplement reciclant deixalles de centrals nuclears que, d’una altra manera, no tindrien cap altre ús. Així, se’n podrien obtenir pellets que servirien com a nucli de les bateries termoelèctriques del programa ENDURE. A diferència del plutoni-238, l’americi té una vida mitjana més llarga, és a dir, que produeix menys energia però dura més temps. Fins i tot així, però, comparant els costos de producció cada watt d’energia obtinguda amb americi costa una cinquena part que amb plutoni.
Una recerca que podria ser exportable
És per això que l’equip d’ENDURE vol investigar i crear prototips per trobar la millor manera d’aprofitar aquesta energia tant per crear calor com energia elèctrica en les condicions més beneficioses pels seus objectius. La seguretat, és clar, també és un factor fonamental ja que, al cap i a la fi, estem parlant de materials radioactius.
L’objectiu europeu de desenvolupar bateries d’americi per a les naus espacials del futur, de fet, no només tindrà aplicacions per a l’ESA, segons afirma l’article. Si tot va bé, més enllà de les futures missions a la Lluna, a Urà i a Neptú, fins i tot la NASA ha mostrat el seu interès en el programa ENDURE, a causa dels problemes per produir prou plutoni-238 per a les seves properes missions, especialment les que tenen a veure amb les missions Artemis, que volen establir presència continuada a la Lluna.
