Escampar pols de roca pels sòls agrícoles podria aconseguir capturar fins a 30 milions de tones de CO2 cada any només al Regne Unit. Segons un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de Sheffield (Anglaterra) i que ha estat publicat a ‘Nature Geoscience’, aquesta mesura, que accelera les reaccions químiques que fixen el carboni al sòl, podria facilitar molt l’assoliment de la neutralitat, un objectiu essencial en la lluita contra el canvi climàtic.
Múltiples beneficis si es desplega amb cura
Els responsables d’aquest estudi afirmen que el desplegament d’aquesta tècnica podria ser molt senzill, ja que es podrien fer servir infraestructures que ja existeixen i, a més, resulta molt més barata que les alternatives que s’han plantejat fins ara, com són les plantes de captura de CO2 de l’aire o els cultius per a biocombustibles. A més, també té la capacitat de reduir les emissions d’òxids de nitrogen de l’agricultura i combatre l’acidificació del sòl, que limita la productivitat. Això, de retruc, reduïria la necessitat de fertilitzants agrícoles.
En paral·lel, els autors de l’estudi remarquen que per dur a terme aquestes operacions caldria l’acceptació de la societat, especialment de les comunitats locals i del sector agrícola. Al cap i a la fi, tot i que les operacions de mineria per aconseguir la pols de basalt necessària podrien generar llocs de treball, caldria dur-les a terme de manera justa i respectuosa amb la població.
Un estudi molt necessari
Pel que fa a la tècnica en sí, el treball aporta moltes dades necessàries sobre com l’acceleració de la meteorització de les roques, entesa com una estratègia de retirada de CO2, podria ajudar als objectius de lluita contra el canvi climàtic. Fins ara, la falta d’informació concreta ha fet que, tot i ser una tècnica prometedora, fos força ignorada a l’hora d’establir estratègies de captura de carboni. Així, els resultats no només mostren els grans avantatges que té en aquest sentit sinó, a més, totes les externalitats positives que pot tenir per a la salut dels ecosistemes agrícoles i per a la seguretat alimentària.
