L’augment dels incendis forestals a les zones més al nord del planeta, on hi ha els boscos boreals, podrien fer que aquests grans magatzems de carboni comencessim a emetre enormes quantitats de CO2 entre ara i el 2050, cosa que faria que els objectius de control de l’escalfament global corressin un gran perill. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi publicat a ‘Science Advances’ i que fins i tot xifra la quantitat de diòxid de carboni que podrien arribar a alliberar.
El CO2 de 2.600 milions de cotxes
Els incendis que hi pot haver només als boscos boreals d’Amèrica del Nord, i que estan augmentant a causa del canvi climàtic, podrien alliberar gairebé 12 gigatones de carboni a l’atmosfera durant els propers trenta anys, l’equivalent a les emissions anuals de 2.600 milions de cotxes alimentats amb combustible fòssil. Un volum tan enorme que, fins i tot, podria compensar els esforços de reducció d’emissions i impedir que s’assoleixin alguns dels objectius acordats a les cimeres climàtiques.
Un enorme magatzem de carboni
Els boscos boreals, també anomenats taiga, són el bioma més gran del món i també el que es troba més intacte. Fent la volta al món just per sota del Cercle Polàr Àrtic, és una enorme cadena de boscos molt densos que ocupen gran part de l’hemisferi nord, tant a Amèrica com a Europa i, també, a la zona asiàtica de Rússia. Entre tots aquests arbres formen, aproximadament, una tercera part de totes les masses forestals del planeta. A més, emmagatzemen entre el 30 i el 40% de tot el carboni que hi ha a terra ferma, la major part al sòl.
Com que el fred impedeix que la biomassa morta es desintegri, fa milers d’anys que es va quedant atrapada al permagel. L’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic, però, està facilitant que es produeixin enormes incendis forestals en aquestes zones i, arribats a un punt crític, els boscos boreals podrien començar a emetre carboni en comptes d’absorbir-ne.
Una part important d’un problema gegantí
El problema, a més, és especialment greu perquè els boscos boreals s’estan escalfant el doble de ràpid que moltes altres parts del món: els incendis alimenten l’escalfament global i aquest, al seu torn, alimenta els incendis. En el cas d’Alaska, per exemple, la zona cremada cada any podria créixer fins a un 169% entre ara i l’any 2050, mentre que al Canadà podria créixer fins a un 150%. Els investigadors, a més, afirmen que aquestes prediccions són conservadores i que no tenen en compte les emissions derivades de la fusió del permagel ni gasos d’efecte hivernacle com el metà i l’òxid de nitrogen, que també s’emeten durant els incendis.
Així doncs, per preocupant que pugui semblar aquesta predicció, la veritat és que només és una part de la imatge. Si obrim més el focus, a més, podem recordar un informe recent de les Nacions Unides que afirma que els incendis extrems augmentaran fins a un 30% durant els propers 30 anys i que cal millorar la gestió forestal i dels incendis per aconseguir que siguin el menys destructius possibles, tant pels boscos com per les espècies que hi viuen i com per les persones.
En el cas dels boscos boreals, però, els fons de què disposen per treballar en aquest sentit són, segons els científics, desproporcionadament petits. En el cas d’Alaska, per exemple, que suposa un 20% de la superfície cremada anual als Estats Units i la meitat de les emissions de CO2 provocades pel foc, només disposa d’un 4% del pressupost federal per a prevenció i extincio d’incendis. Aquest problema, a més, no és nord-americà sinó que, per les seves característiques, ens afecta a tots, i continua alimentant una trampa que podria condemnar els esforços de reducció d’emissions de tota la humanitat.
