Les plaques solars de perovskita, la tecnologia més prometedora en el camp de l’energia fotovoltaica, han tornat a batre el seu rècord d’eficiència. En un article a ‘Nature Energy’, un equip de la Universitat Nacional de Singapur ha anunciat que ha aconseguit que les cèl·lules d’aquest material flexible, lleuger, barat i molt prim arribi a convertir en electricitat el 23,6% de l’energia que rep, una xifra que l’apropa molt a les plaques de silici emprades fins ara.
Fer servir la perovskita per fabricar plaques solars podria suposar un salt difícil d’imaginar ja que es podrien emprar en vehicles de tot tipus i també a parets, façanes o fins i tot persianes d’edificis, augmentant enormement el potencial per cenerar electricitat. L’eficiència, però, és molt important, perquè també permet generar més energia en el mateix espai i podria resoldre un dels grans dubtes de les energies renovables: tenim prou espai?
Fins ara, la combinació de perovskita i materials orgànics havia tingut una eficiència d’un 20%, encara lluny del 26,7% de les plaques de silici, que sembla que han arribat al seu límit. El límit teòric d’eficiència de la perovskita, en canvi, és més elevat.
Per aconseguir aquest nou rècord, els investigadors van fer servir el que es coneix com una cèl·lula solar tàndem, on dues subcèl·lules estan connectades elèctricament fent servir el que s’anomenen capes d’interconnexió (ICL per les seves sigles en anglès). Aquestes capes són importantíssimes pel rendiment de les plaques.
Fins ara, tot i el seu potencial, les plaques tàndem entre la perovskita i els compostos orgànics es quedaven enrere respecte altres combinacions, però gràcies al desenvolupament d’un nou topus d’ICL, que redueix les pèrdues al seu interior, l’eficiència no només ha millorat molt sinó que ha arribat a xifres rècord.
La investigació en tecnologies fotovoltaiques més modernes, eficients i barates continua sense descans, amb l’objectiu de donar-nos més opcions per dur a terme ràpidament una transició energètica imprescindible per mirar el futur amb més optimisme que fins ara, amb l’amenaça del canvi climàtic penjant damunt dels nostres caps.
