Aconseguir fabricar plaques solars fines i transparents, que es puguin col·locar a les façanes dels edificis o fins i tot a les finestres mateix, és un dels grans projectes de futur pel que fa a la transició energètica i el pas a les energies renovables. Els reptes tecnològics, però, són molts, començant per l’eficiència d’aquestes plaques. Precisament, en un article a la revista ‘Nano Energy’, un equip d’investigadors nord-americans i xinesos ha anunciat que, fent servir crom i or, han aconseguit un electrode per a les plaques solars combinades de perovskita i silici que aconsegueix donar-los una eficiència de més del 28%, que no només estan molt per sobre de la mitjana de les que es fan servir actualment sinó que, fins i tot, s’apropen al límit teòric de les cèl·lules de silici, que se situa entre el 29 i el 35%.
Fins aquest moment, el gran problema de les cel·les solars fines i transparents era aconseguir electrodes ultrafins que facilitessin la conductivitat elèctrica, i s’havia experimentat amb pel·lícules d’or. En aquest nou treball es revela que, fent servir una capa inicial de crom, es pot fabricar electrodes amb una capa d’or de pràcticament pocs àtoms de gruix, amb una alta conductivitat elèctrica i que no afecta la capacitat d’absorció de llum solar. Així, quan ho van provar amb una placa de perovskita, l’eficiència va arribar al 19,8%, d’entre les més altes mai aconseguides amb aquest material. En fer el mateix amb una placa de silici, l’eficiència va pujar al 23,3%. El resultat més prometedor, però, va ser l’obtingut en combinar tots dos materials: un 28,3%, una eficiència elevadíssima per a una cel·la solar i que podria suposar 50 watts més per metre quadrat, una xifra que pot semblar petita però que no ho és en absolut tenint en compte les grans extensions de cel·les fotovoltaiques que hi pot arribar a haver.
Com acostuma a passar amb aquests grans avenços, és possible que encara falti força temps abans no puguem cobrir casa nostra amb plaques solars transparents que ens donin una autosuficiència energètica pràcticament total. Cada passa, però, ho deixa una mica més a prop i, amb aquesta, la possibilitat comença a semblar cada vegada més una realitat.
