Gran pas endavant per a la comercialització de plaques solars de perovskita, superiors a les de silici

La propera generació de plaques solars veurà com, si tot va bé, el silici serà substituït per un altre material: la perovskita. Aquest material, durant els darrers anys, ha demostrat tenir un munt d’avantatges respecte les que es fan servir actualment, de la seva eficiència, que té un límit teòric superior al silici, a la possibilitat de fer plaques molt primes però d’una superfície considerable que podrien permetre cobrir parets i, fins i tot finestres amb plaques solars transparents. I per si tot plegat fos poc, darrerament s’ha trobat una manera que, a més de tots aquests avantatges i del pas que podrien suposar cap a la sostenibilitat energètica, s’està estudiant una manera que contribueixin no només a que els humans emetem menys CO2 sinó que, fins i tot, podria ajudar a retirar-ne de l’atmosfera. L’únic problema, si més no fins ara, ha estat el cost de producció de les plaques, ja que alguns dels seus components necessiten altes temperatures i processos cars. Ara, però, això podria tenir solució gràcies a un equip de científics australians que han contribuït al que, segurament, serà un pas decisiu en la implementació d’aquesta tecnologia.

Aquest nou sistema pot abaratir molt la fabricació de plaques solars de perovskita | Exciton Science
Aquest nou sistema pot abaratir molt la fabricació de plaques solars de perovskita | Exciton Science

En un article a la revista ‘RRL Solar’, els investigadors han trobat una manera de fabricar un d’aquests materials d’una manera barata, obrint el camí a la producció industrial i barata de les plaques. L’òxid de níquel forma una de les plaques que cobreixen la perovskita perquè té l’avantatge de tenir propietats òptiques molt favorables i, alhora, ser molt estable a llarg termini. Fer pel·lícules d’alta qualitat d’aquest metall, però, requereix molta energia i un procés que resulta incompatible amb l’ús d’altres materials. Ara, però, s’ha descobert una manera de fer-ho a temperatures inferiors als 150ºC, emprant nanopartícules de dos materials més i un mètode que facilita la barreja a alta pressió de materials amb poc volum i, així, distribuir les partícules abans de col·locar-les sobre el substrat de plàstic que es fa servir habiualment. Aquest procés facilita molt la fabricació de plaques solars flexibles i amb una eficiència del 17,9%, més baix que algunes altres plaques de perovskita però amb un mètode molt més barat. Així, s’ha fet una altra passa en el camí a l’arribada de la perovskita, amb tots els seus avantatges, a les nostres llars.

Nou comentari