Una nova fàbrica a Sud-àfrica vol ser la punta de llança del ‘combustible verd del futur’ i d’una revolució que pot reduir enormement les emissions mundials de CO2. En un article publicat per la cadena nord-americana CNN, es parla d’un projecte que vol estar a punt el 2026 i que produiria amoníac amb energia renovable, servint tant a l’agricultura com al transport marítim i donant el tret de sortida a una revolució global.
Un producte que va revolucionar l’agricultura
L’amoníac està fet de nitrogen i hidrogen i, a dia d’avui, la seva aplicació més important és com a fertilitzant. A principis del segle XX, Fritz Hauer i altres científics van trobar la manera de sintetitzar-lo i trobar un substitut als subministraments limitats de guano que es feien servir fins aleshores. Produir amoníac és simple i només cal aigua, aire i energia per separar l’hidrogen i l’oxigen, obtenir nitrogen de l’aire i barrejar-lo amb l’hidrogen per formar amoníac, amb l’oxigen com a residu.
Sense això, afirmen alguns estudis, el creixement de la població de la Terra durant el darrer segle hauria estat menys de la meitat simplement perquè no hi hauria hagut prou menjar. A més, però, i com el mateix Hauer va propiciar, l’amoníac també serveix per fabricar explosius i en alguns productes farmacèutics i de neteja.
Una alternativa amb molts avantatges
En total, la seva producció amb combustibles fòssils suposa gairebé el 2% de les emissions mundials de CO2, però fer-ho amb energies renovables eliminaria aquest problema i reduiria la petjada de carboni de la producció agrícola, a més de facilitat que el compost es faci servir per a altres coses. Una de les opcions més prometedores és com a combustible per a vaixells, una opció per descarbonitzar el sector del transport marítim.
Aquí és, de fet, on vol començar la planta, construida per Hive Energy Africa: substituir els combustibles dels vaixells. Amb una inversió de 4.600 milions de dòlars, es vol aconseguir l’energia amb una planta solar i treure l’aigua d’una fàbrica de sal de taula que té la produeix com a residu. Un projecte que podria crear 20.000 llocs de treball i revolucionar la descarbonització de l’economia ja que, actualment, el sector del transport marítim suposa el 3% de les emissions mundials de CO2. Els avantatges de l’amoníac, però, no s’acaben aquí, sinó que també podrien alimentar les centrals tèrmiques de carbó per reduir les seves emissions, o bé se’n podrien construir de noves preparades per funcionar directament amb ell.
Alguns inconvenients
L’amoníac, però, és un gas tòxic, cosa que demana una atenció extra, i la seva combustió produeix òxids de nitrogen, que pot tenir efecte hivernacle i contribuir a la contaminació de l’aire. No obstant això, sembla que pot ser una alternativa preferible al dièsel i al carbó i, fins i tot si aquesta fàbrica acabés produint només per a l’agricultura, podria abaratir el cost de la producció d’aliments, augmentar les collites i, tot i així, fer caure un 2% la contribució humana anual al canvi climàtic.
