MonPlaneta
Eliminar els HFC, clau per reduir l’escalfament global
  • CA

Els hidrofluorocarbons (HFC) que van ser una de les grans alternatives a l’hora d’eliminar els clorofluorocarbons (CFC) per salvar la capa d’ozó durant els anys 90 i 2000, també haurien de ser eliminats si volem complir els Acords de París i controlar l’escalfament global. El Protocol de Montreal, de fet, el mateix que va prohibir els CFC, ja ho té previst, però caldria accelerar el procés, segons afirma un equip d’investigadors en un article a la revista ‘Nature Climate Change’.

Els científics, de fet, no només criden a retirar aquests productes ràpidament sinó que, a més, apunten uns quants possibles beneficis més de fer-ho. A més de contribuir a mantenir l’augment de temperatures de la Terra per sota d’1,5ºC, també s’aconseguiria reduir la contaminació i fins i tot millorar l’accés a l’energia.

El forat de la capa d'ozó en el seu pitjor moment, a finals de l'any 2000 | Wikimedia Commons
El forat de la capa d’ozó, vist aquí en el seu pitjor moment, l’any 2000, s’ha reduit gràcies al Protocol de Montreal | Wikimedia Commons

Un gas omnipresent

Actualment, a més d’altres sistemes, els HFCs són presents a molts aires condicionats, on han substituit altres productes que eren molt més perjudicials per a la capa d’ozó. Ara, però, solucionat aquest problema, la prioritat ha passat a ser una altra, i les alternatives als HFC, afirmen els investigadors a l’article, no només són més netes sinó que podrien contribuir a reduir la demanda energètica global, amb tots els beneficis que se’n poden derivar a tots els nivells.

Els HFCs poden ser substituïts per diversos gasos amb molt menys impacte, com ara l’amoníac, el propà o fins i tot el diòxid de carboni. Actualment, la reducció d’aquests gasos és una obligació internacional, i quatre grups de països hauran d’emetre’n entre un 80 i un 85% menys d’aquí al 2047. Per aconseguir-ho, però, caldria de deixar de produir-ne molt abans, ja que no arriba a l’atmosfera fins que els aparells que els contenen comencen a fer-se malbé.

Segons l’estudi, que té en compte diversos escenaris d’emissions, si no es fes res entre 2019 i 2050 s’emetrien l’equivalent a 92.000 milions de tones de CO2 en HFCs i, si es compleix el Protocol de Montreal, seran 32.000 milions de tones. Per limitar l’escalfament global a 1,5ºC, però, caldria baixar encara més, fins a 16.000 milions de tones. Així doncs, consideren que els objectius actuals són francament insuficients i que cal augmentar-los si es volen complir els objectius climàtics.

Aparells d'aire condicionat a l'exterior d'un edifici | Pixabay
Una gran campanya de renovació d’aires condicionats a nivell mundial tindria beneficis enormes | Pixabay

Una solució amb molts avantatges

La manera de fer-ho pot seguir diversos camins, però el que consideren ideal és reduir les emissions en un 95% el 2050 fent reduccions molt més dràstiques i més aviat. Així, es podria arribar a aconseguir que les emissions acumulades fins el 2050 siguin de menys de 24.000 milions de tones.

Per fer-ho, a més, caldria canviar molts aparells de refrigeració per d’altres que facin servir altres gasos i que, en ser més nous, serien energèticament més eficients. Segons els càlculs de l’estudi, això permetria reduir el consum elèctric global del futur en fins a un 20%, fent caure també tant la contaminació com la pobresa energètica alhora que es combat el canvi climàtic.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa