Un equip d’investigadors alemanys ha publicat un estudi a la revista ‘Current Biology’ que, d’entrada, pot semblar entre sorprenent i increïble. Segons afirmen, es pot ensenyar les vaques a anar al lavabo i, així, reduir l’impacte ambiental que té la indústria ramadera. Si fins ara es pensava que el bestiar boví no podia controlar les seves necessitats, sembla que han demostrat que sí i que, a més, se’s pot ensenyar quan i on fer-les. Això, afirmen, podria evitar alliberar al medi 32 quilos d’excrements i 30 litres d’orina per vaca i dia.
L’agricultura, com és ben sabut, és la principal font d’emissions d’amoníac a nivell mundial, i la ramaderia en suposa més de la meitat. De fet, com expliquen els mateixos investigadors, a Europa més del 90% de les emissions d’aquest compost químic provenen de l’agricultura, i quan es barreja amb el sòl, a més de contaminar-lo, especialment les aigües, es converteix en òxid nitrós, un gas d’efecte hivernacle. Va ser per això que els científics es van preguntar si era possible ensenyar el bestiar a fer servir el lavabo, tal com ho farien amb un gos.
Així, a la primera fase, es va tancar els animals en una latrina i, cada vegada que orinaven, se’ls donava una recompensa en forma de menjar o d’aigua amb sucre, com si fos un caramel. Després se’ls va deixar sortir a fora perquè, amb el temps, s’adonessin que la recompensa només arribava si feien les seves necessitats dins la latrina i no quan ho feien a fora. A més, per reforçar aquesta idea, se’ls van col·locar auriculars de manera que, quan orinaven o defecaven a l’exterior, sonava un soroll desagradable. Aquesta darrera tècnica, però, no va funcionar, i va resultar que esquitxar-los amb aigua quan ho feien era molt més efectiu.
Els animals van ser entrenats 45 minuts en dies alterns i, al cap de només 10 dies, onze dels setze animals de l’estudi havien après a anar al lavabo d’una manera semblant a com ho faria un infant. Així doncs, si més no tècnicament, seria possible ensenyar les vaques i els vedells a fer les seves necessitats en un indret concret i, així, evitar la contaminació i els gasos d’efecte hivernacle que se’n deriven.
