Un nou estudi liderat per la Universitat de Washington (Estats Units) i publicat a la revista ‘Nature Climate Change’ escurça el límit de temps que fins ara es creia que teníem per aturar l’escalfament global. Després de tenir en compte totes les emissions que contribueixen a la temperatura de la Terra, l’objectiu dels Acords de París de limitar l’escalfament a 1,5ºC o 2ºC com a molt sembla cada cop més difícil d’aconseguir.
Tenint en compte tots els factors
A mesura que la majoria de països del món miren de reduir les emissions, també intenten esbrinar quants gasos d’efecte hivernacle poden continuar emetent sense superar els límits d’escalfament del planeta, que evitarien els impactes més greus sobre el clima. En aquest darrer treball, els investigadors han calculat quin escalfament ja tenim garantit pel que hem emès, tenint en compte no només el CO2 sinó també el metà, l’òxid de nitrogen o els aerosols com el sofre o el sutge.
Fins i tot si les emissions del futur són moderades, el 2029 hi haurà dos terços de probabilitats de superar, almenys temporalment, els 1,5ºC, fins i tot si s’assolís la neutralitat en carboni aquell any. En el mateix escenari moderat, el 2057 hi haurà dos terços de probabilitats de superar, encara que sigui temporalment, els 2ºC d’escalfament global.
L’escalfament inevitable
Així doncs, veure quin escalfament ja és inevitable pel que hem fet pot ser tan important com conèixer quin escalfament podem evitar amb les nostres accions. La noció del mal que ja està fet, doncs, no havia estat inclosa als càlculs fins ara, quan l’equip responsable d’aquest estudi ha fet servir un model climàtic per veure què passaria a la Terra si totes les emissions s’aturessin de cop en cada moment entre 2021 i 2080 en vuit escenaris diferents d’emissions.
Tot i que la premissa no és realista, els autors expliquen que serveix per crear un escenari òptim absolut que marca el mínim d’escalfament que hi hauria per a cada cas. Això, a més, com hem vist no només té en compte el CO2 sinó molts altres gasos d’efecte hivernacle de vida més curta, com el metà i l’òxid de nitrogen, i també partícules en suspensió.
Totes aquestes emissions tenen efectes diferents en la temperatura de la Terra. Les partícules, per exemple, reflecteixen la llum del sol i refreden el planeta, però també desapareixen de l’atmosfera molt més ràpid que els gasos d’efecte hivernacle. Així, aturar totes les emissions alhora causaria un salt sobtat de 0,2ºC en la temperatura del planeta i que duraria entre 10 i 20 anys.
Un altre crit d’alerta
Aquest escalfament és simplement inevitable, i aquest estudi ha tingut en compte tots els components del sistema climàtic i la velocitat am què reaccionen als canvis, de les temperatures al gel marí de l’Àrtic, les onades de calor, les inundacions, els ecosistemes… En tots els casos, sembla que les emissions d’avui ens fan arribar a un màxim d’escalfament entre 5 i 10 anys després.
Per tot això, si volem complir els Acords de París pel que fa a l’augment de la temperatura de la Terra, el carboni que encara podem emetre abans no sigui inevitable superar els límits ha resultat ser molt més petit que els càlculs que s’havien fet fins ara. Així doncs, l’estudi suposa l’enèsim crit d’alerta per reduir les emissions i eliminar-les el més aviat millor, ja que el temps disponible per aconseguir-ho és molt menor del que creiem.
