Les set economies desenvolupades més grans del món, l’anomenat G7, va acordar aquest passat divendres aconseguir que abans del 2035 el sector de l’energia elèctrica estigués “predominantment descarbonitzat”, una acció imprescindible si volem evitar els pitjors escenaris de canvi climàtic. No obstant això, les promeses anunciades no suposaran necessàriament la desaparició dels combustibles fòssils, a qui el pacte encara deixa marge de maniobra.
Un titular potent amb un text poc clar
Els ministres d’ecologia, energia i medi ambient dels Estats Units, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia, el Japó i el Regne Unit, a més de la Unió Europea, van anunciar els seus plans pel futur en un document de 40 pàgines després de reunir-se a Berlín. Entre els compromisos, precisament, hi ha l’eliminació de la generació d’electriticat amb la combustió de carbó, però sense cap data límit en aquest aspecte concret.
De fet, el comunicat permet que els països continuin fent servir combustibles fòssils sempre i quan redueixin les emissions millorant-ne els processos, per exemple, o fins i tot si ho compensen amb sistemes de captura. Aquesta rebaixa d’expectatives és especialment important perquè les seves decisions, sovint, es traslladen als països del G20 perquè les adoptin, i aquests estats són responsables del 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La fi de les subvencions a les energies brutes
La invasió russa d’Ucraïna, és clar, també va ser part de les converses, especialment per l’impacte que té en la indústria energètica i com ha posat de manifest la necessitat d’Europa de deixar de dependre del gas. En aquest sentit, i malgrat que els països del G7 són perfectament conscients dels problemes econòmics que està generant l’augment del preu del gas, insisteixen que les subvencions per reduir l’impacte de la guerra han de ser temporals i que, en qualsevol cas, els combustibles fòssils “ineficients” no han de rebre gens de diner públic el 2025.
A nivell internacional, de fet, el document insisteix que enguany serà el darrer en què es donaran aquest tipus d’ajudes, cosa que també hauria d’indicar una certa fermesa en la voluntat d’aquests països per reduir-ne dràsticament l’ús i prendre la iniciativa en la transició energètica global.
Retòrica buida o pas endavant?
El problema, però, com s’ha pogut veure, és que les promeses dels titulars acaben sent, en major o menor mesura, rebaixats a l’articulat, cosa especialment greu si es té en compte que, sovint, les promeses d’aquest tipus es compleixen però més tard del que s’havia anunciat originalment, i és possible que desenes i desenes de milions de persones arreu del món no disposin de tant de temps.
