Les autoritats noruegues han anunciat el descobriment d’una quantitat enorme de metalls, minerals i terres rares al fons del mar. Els jaciments són rics en materials com ara el coure, el cobalt, el magnesi o el niobi, la demanda dels quals està creixent molt ràpidament perquè són claus per dur a terme la transició a un a economia més verda i sostenible.
De fet, els tres darrers metalls són a la llista de matèries primeres claus de la Comissió Europea, que reconeix que tenir-hi un accés “fiable i sense obstacles”és una “preocupació creixent”. A dia d’avui, Noruega és un gran exportador de gas i petroli, però aquest descobriment ha fet créixer el debat de si s’hauria de facilitar la mineria abissal, que a dia d’avui requereix un permís exprés del parlament del país i que té molts detractors pels efectes que pot tenir en el medi ambient.
Més de 100 milions de tones de matèries primeres essencials
Segons els càlculs del Directorat del Petroli de Noruega (NPD), en zones remotes del mar de Noruega i del mar de Grenlàndia s’hi poden trobar 38 milions de tones de coure (el doble del que s’extreu anualment al món) i també uns 45 milions de tones de zinc, acumulats en el que es coneixen com a sulfurs polimetàl·lics, que es troben allà on el magma del mantell de la Terra arriba al llit marí, a uns 3.000 metres de profunditat.
A més, les acumulacions de manganès a la roca mare del fons del mar, un procés que ha durat milions danys, fa que actualment s’hi puguin trobar aproximadament 24 milions de tones de magnesi, 3,1 milions de tones de cobalt i 1,7 milions de tones de ceri, a més d’altrs terres rares com el neodimi, l’yttri i el disprosi, que actualment són essencials per fabricar tant els imants de les turbines eòliques com els motors dels vehicles elèctrics.
L’extracció de minerals del fons del mar, un problema mediambiental
Així doncs, la importància d’aquests dipòsits és enorme, però la seva situació i les formes com s’hauria d’extreure han provocat les protestes dels grups defensors del medi ambient del país. Com a primer pas, han demanat que s’aturi l’exploració dels minerals del fons del mar fins que no s’hagin fet més estudis sobre els organismes que hi viuen i quin impacte els podria causar l’establiment de sistemes d’extracció.
L’NPD, de fet, ja ha apuntat que els seus càlculs mostren quins són els recursos que hi ha i en quines quantitats, però que caldrà fer més estudis per saber quina part d’aquests es podrien recuperar sense que l’impacte ambiental fos inacceptable. Alhora, i en aquest mateix sentit, l’Autoritat Internacional del Fons Marins, l’organització de les Nacions Unides encarregada de supervisar la mineria de les profunditats, anunciarà noves normatives per a aquesta nova indústria, probablement, el proper mes de juliol.
Més enllà de l’economia i el medi ambient, la geopolítica
Així doncs, l’interès econòmic i en relació a la transició energètica és enorme però, alhora, l’extracció de recursos del fons del mar podria tenir conseqüències enormes per a uns ecosistemes molt fràgils i que ningú no ha destorbat des de fa milions d’anys. De fet, aquesta notícia arriba menys d’un mes després que un dels veïns de Noruega, Suècia, anunciés que havia trobat el dipòsit de terres rares més gros d’Europa.
Aquestes dues troballes són especialment rellevants perquè poden ajudar molt a reduir la dependència europea d’altres països, especialment la Xina, per obtenir algunes matèries primeres essencials, cosa que pot canviar molts equilibris geopolítics que, a dia d’avui, posaven el Vell Continent en una situació força delicada.
