Durant els darrers anys, l’augment dels usos del cobalt ha fet que la seva demanda augmenti molt. Per exemple, aquest metall és un element imprescindible de les bateries de liti-ió, que es fan servir tant als telèfons mòbils com als cotxes elèctrics. El 60% del cobalt que s’extreu al món, però, prové d’una sola regió: el cinturó del coure de Katanga, a la República Democràtica del Congo.
Els efectes d’aquestes activitats mineres a la salut dels qui hi treballen i els qui hi viuen a prop ha estat objecte de diversos estudis, el darrer dels quals, fet per la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) i la Universitat Lubumbashi (República Democràtica del Congo), ha obtingut uns resultats alarmants.
Un estudi anterior de les mateixes institucions, fet l’any 2009, ja havia trobat altes concentracions de metalls a l’orina dels residents a la zona però el més recent, publicat a la revista ‘Nature Sustainability’, confirma que els riscos per a la salut de les mines de cobalt són molt alts.
Els investigadors de les dues universitats van fer servir com a objecte d’estudi el barri de Kasulo a Kolwezi, en ple centre de la regió minera de Katanga. Quan es va descobrir que hi havia cobalt al subsòl de la zona, tot ell es va convertir en una mena d’explotació minera artesanal, i enmig de les cases s’hi poden veure pous miners on centenars de persones busquen cobalt.
La majoria de gent que hi vivia no va abandonar Kasulo i hi ha viscut des d’aleshores, exposant-la al problema més gran de les mines de cobalt: la pols generada per l’explotació, que no només conté cobalt sinó molts altres metalls, entre els quals l’urani, és alliberada a l’aire i acaba dipositant-se a terra. Els científics van extreure mostres de sang i orina de 72 habitants del barri, entre els quals hi havia 32 nens, i van establir un grup de control semblant a un barri proper per poder establir comparacions.
Els resultats de les anàlisis van resultar ser molt preocupants: els nens que viuen a Kasulo tenen fins a 10 vegades més cobalt a l’orina que els qui viuen en altres zones, superant de molt els valors que serien acceptables, per exemple, en una obrer d’una fàbrica europea. Les conseqüències a llarg termini de l’exposició a aquests metalls encara no és clara, però les perspectives no són gens bones.
Tot i que el cobalt és menys tòxic que el plom, el cadmi, l’arsènic o l’urani, per exemple, les concentracions d’altres metalls també són més altes del normal i ja s’han detectat danys a l’ADN dels nens que viuen al barri, a més d’indicis que els fills nounats dels miners corren un risc més gran de patir defectes congènits que a altres llocs.
Posar fi a tots aquests problemes, a més, no és gens fàcil. La prohibició de la mineria artesanal podria deixar molta gent sense el seu mitjà de vida i, a més, les condicions de treball a les mines industrials tampoc són exactament les millors. De moment, aquesta situació no sembla, ni de lluny en vies de solucionar-se.
4 
1 
