El nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle és en rècords absoluts i, si continuem així, només queden sis anys perquè sigui segur que superarem els 1,5ºC d’escalfament global. Segons un nou estudi liderat per la Universitat de Leeds, a Anglaterra, les temperatures estan pujant més ràpidament que mai i el temps de prendre mesures pràcticament s’ha esgotat.
Només podem emetre 250.000 milions de tones més de carboni
Des del segle XIX, el nostre planeta s’ha escalfat 1,14ºC, i la temperatura continua augmentant a un ritme sense precedents, 0,2ºC per dècada. Tenint en compte això, els autors d’aquest treball afirmen que, si volem continuar tenint un 50% de probabilitats de mantenir l’escalfament global per sota d’1,5ºC, només podem emetre uns 250.000 milions de tones de carboni. Molt poc tenint en compte que, actualment, el ritme anual és d’uns 54.000 milions de tones.
Una nova iniciativa per seguir de prop l’escalfament global i els seus efectes
Aquestes conclusions són el fruit del treball d’una cinquantena de científics de tot el món que han fet un seguiment de les emissions i els canvis en les temperatures i el flux d’energia al nostre planeta. La seva intenció és que sigui el primer informe anual de la nova iniciativa Indicators of Global Climate Change, que unificarà el seguiment de tots els factors humans que contribueixen a l’escalfament global per poder fer-ne un seguiment precís.
Així, a més dels gasos d’efecte hivernacle, també seguiran, per exemple, les emissions de partícules i els efectes que tenen en les temperatures. En aquest cas, els investigadors apunten que la pol·lució atmosfèrica tendia a refredar el planeta i que, en reduir la contaminació sense que les emissions també baixessin, l’escalfament global s’ha accelerat.
Una nova eina que s’afegirà a totes les ignorades fins ara
Basant-se en els mètodes establerts pel Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC), volen donar informació anual d’un món que està canviant a gran velocitat i on les decisions polítiques que determinaran el futur de la humanitat s’han de prendre amb dades actualitzades. Més endavant, els investigadors volen afegir més col·laboradors a aquest projecte i seguir, per exemple, els extrems climàtics, com ara les onades de calor, les inundacions i els incendis. Això és important perquè, si tenim en compte les temperatures màximes diàries a terra ferma, estan pujant el doble de ràpid que la temperatura mitjana i ja són 1,74ºC més altes que abans de la Revolució Industrial.
Així doncs, la comunitat científica posa una altra eina a disposició dels encarregats de prendre les decisions que determinaran com serà el nostre futur. El fet, però, és que els informes i les dades fa molts anys que són clars i, si més no fins ara, no s’han pres gaires mesures dràstiques i les que s’han pres, sembla, han arribat massa tard.
