El darrer membre d’una tribu amazònica, que vivia sol des de 1995, ha mort. Així ho ha anunciat la Fundació Nacional de l’Indi (Funai) del Brasil. Durant els darrers 26 anys, d’ençà que els darrers de la seva gent van ser assassinats per ramaders i miners que volien explotar les seves terres, havia estat aïllat i se’l coneixia com “l’home de Tanaru” o “l’home del Forat.
Una persecució constant
D’ençà dels anys 70, els atacs sobre la seva tribu es van anar multiplicant i al cap de dues dècades, el 1995, els seus darrers sis companys van ser assassinats, deixant-lo tot sol. Des d’aleshores havia viscut a la terra dels seus avantpassats, Tanaru, una zona envoltada d’explotacions ramaderes i que és considerada una de les més violentes del Brasil. Com que l’home “civilitzat” havia estat responsable de l’extermini de tot el seu món, es resistia a tenir-hi cap tipus de contacte.
No obstant això, hi ha hagut alguns moviments pels drets dels indígenes que havien fet campanyes per protegir la llar del darrer del seu poble, que se sabia que havia sobreviscut a l’atac. La zona ha estat vigilada per impedir que ningú tornés a la zona a acabar de rematar la feina i deixar l’home en pau.
La mort en soledat del darrer d’un món
El 2018 se l’havia vist per darrera vegada i la Funai fins i tot se’l va aconseguir filmar en vídeo, i ara una altra patrulla de la mateixa institució va ser la que va descobrir el seu cos, cobert de plomes de guacamai i estirat en una hamaca a fora d’una de les cabanes de palla on vivia, on també hi havia diversos estris d’ús habitual i les restes de dues fogueres. La mort, sembla, ha estat per causes naturals.
L’examen de la zona ha permès trobar altres cabanes, també de palla, i alguns forats molt profunds, alguns dels quals amb punxes esmolades al fons, que devien ser trampes preparades per defensar-se dels qui volien que ell també tingués la mateixa fi que els seus amics i familiars. La policia ha comprovat que no va ser així i que el darrer de la seva gent, després de 26 anys en soledat, ha mort, posant punt i final a la història d’una tribu desconeguda i de què ara segur que mai no en podrem esbrinar gairebé res.
