Les mascaretes, un dels símbols de la pandèmia, podrien ser emprades, un cop usades, per reforçar la barreja de ciment i crear formigó més resistent i durador. Així, a més d’eliminar un problema ambiental i reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, fins i tot s’aconseguirien beneficis econòmics, en un exemple perfecte d’economia circular.
Aquesta és la proposta que fa Xinaming Shi, professor de la Universitat Estatal de Washington, als Estats Units, en un article publicat a la revista ‘Materials Letters’. Segons els resultats dels experiments que ha dut a terme juntament amb el seu equip, una barreja que contingui el material de les mascaretes produeix un formigó que, al cap d’un mes, és un 47% més fort que els que es fan servir habitualment.
De brossa a material de primera qualitat
Així doncs, el que des de fa uns anys són una font gairebé inesgotable de deixalles, es podria convertir en un recurs valuós després d’un tractament. A més, és especialment interessant que pugui ajudar en la producció de materials de la construcció, especialment del ciment, responsable del 8% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà.
Afegir microfibres al formigó per enfortir-lo és un procés conegut. Tot i que els materials són cars, poden arribar a reduir la quantitat de ciment necessari per un projecte o fer que el formigó duri més, estalviant no només emissions sinó també diners. Les mascaretes, doncs, fetes de polipropilè o fibra de polièster allà on toca la pell i de fibra de poliproliè ultrafina allà on filtra l’aire, podrien servir per a aquest propòsit, en comptes d’anar a parar al medi ambient, on poden ser un perill durant dècades.
Un procés senzill i que obre moltes portes
Un producte destinat a l’abocador, doncs, resulta que pot tenir un gran valor. En un treball pioner, els investigadors de la Universitat Estatal de Washington han desenvolupat un procés que permet crear fibres minúscules a partir de les mascaretes i afegir-les al formigó per reforçar-lo i impedir que s’esquerdi. Per comprovar-ho, van treure’n el cotó i el metall, les van tallar a trossets molt fins i les van afegir a ciment Portland normal i corrent, després de barrejar-les en una solució d’òxid de grafè.
Gràcies a això, les microfibres de les mascaretes absorbeixen o dissipen l’energia que, d’una altra manera, causaria petites esquerdes en el formigó que, a més, podrien acabar fent-se més grans i resultant un problema. Les perspectives dels investigadors són molt bones, i volen continuar experimentant sobre aquesta idea i altres, com el reciclatge de roba vella, per aconseguir resultats semblants. Idees que, si tinguéssin èxit, convertirien un problema mediambiental en una màquina de fer diners.
