Un equip d’enginyers de la Universitat de Cincinnati, la Universsitat de Califòrnia – Berkeley i el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, als Estats Units, han anunciat que han desenvolupat un sistema electroquímic que pot convertir el diòxid de carboni en productes químics útils, obrint la porta a convertir aquest cas d’efecte hivernacle en matèries primeres que contribueixin al creixement de l’economia en comptes d’escalfar el planeta.

Les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni, com la que es veu en desenvolupament en aquest laboratori, són i seran importantíssimes pel nostre futur | Andrea Starr | Pacific Northwest National Laboratory
Les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni, com la que es veu en desenvolupament en aquest laboratori, són i seran importantíssimes pel nostre futur | Andrea Starr | Pacific Northwest National Laboratory

Múltiples aplicacions

Tal com expliquen els seus creadors en un article a la revista ‘Nature Catalysis’, gràcies a una reacció amb dues etapes, el CO2 es pot convertir en monòxid de carboni i després en etilè, un producte utilitzat en una enorme varietat de productes, dels embalatges dels aliments als pneumàtics. Gràcies a aquest procés, a més, s’aconsegueix una producció d’etilè força alta i amb una despesa baixa, i el procés es podria aplicar a diverses reaccions, és a dir, a la producció de diversos materials, gràcies a la seva simplicitat.

Les seves aplicacions són tan diverses com ho són les indústries que emeten diòxid de carboni, de centrals energètiques a fàbriques d’acer o de ciment, passant per la indústria del gas o el petroli. Gràcies a aquesta tècnica, a més, es podrien reduir les emissions de diòxid de carboni alhora que s’obté un benefici econòmic, solucionant un dels principals inconvenients dels sistemes de captura que s’estan proposant darrerament.

Escuma de polietilè | Wikimedia Commons
Escuma de polietilè | Wikimedia Commons

Un dels plàstics més emprats

En el cas d’aquest “etilè verd”, creat de manera renovable i amb energia neta, estem parlant d’un dels productes químics més importants del món, emprat en una enorme varietat de plàstics que van de les ampolles d’aigua als tubs de PVC o a algun teixits. Tot i això, de moment, el procés encara demana masa energia i, per tant, caldrà optimitzar-lo per convetir-lo en el que, sembla, podria ser una opció prometedora per a l’economia circular.

Nou comentari

Comparteix