Una start-up dels Estats Units anomenada Rondo Energy afirma que ha combinat tecnologia nova i processos del segle XIX per aconseguir produir acer i ciment de manera sostenible. Si la “bateria de calor” que està desenvolupant es pot fer funcionar a escala industrial, asseguren que té el potencial, per sí sola, de fer caure un 1% les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle aquesta mateixa dècada.

Un problema sovint ignorat

Tot i que les energies renovables i l’electrificació del transport estan ajudant a combatre el canvi climàtic, i ho faran més en el futur, les indústries del ciment i l’acer, entre d’altres, són figues d’un altre paner. Tot i que suposen una part importantíssima de les emissions (un 8% en el cas de l’acer), són molt difícils de descarbonitzar perquè els forns on es produeixen aquests materials necessiten temperatures altíssimes que són difícils d’aconseguir amb energies renovables, si més no de moment. I el ciment i l’acer, com els fertilitzants i altres productes químics, són omnipresents a les nostres societats.

La bateria de calor de Rondo Energy, afirmen, pot superar aquest problema i proveïr aquestes indústries de temperatures molt altes fent servir energies renovables, fent una volta a una tecnologia que, de fet, existeix des del segle XIX: els maons refractaris. La tecnologia que han desenvolupat és essencialment, una capsa aïllada d’aquests maons, que s’escalfen ràpidament gràcies a l’electricitat i, en escalfar-se l’aire del seu interior, s’aconsegueixen temperatures encara més altes, de fins a 1.100ºC. Una calor que es pot fer servir directament o convertir-la, també, en vapor a alta pressió.

Maons refractaris | Wikimedia Commons
Maons refractaris | Wikimedia Commons

Un munt d’avantatges

A més d’això, aquesta tecnologia “simple i avorrida”, com explica el CEO de Rondo, John O’Donnell, en declaracions a ‘The Verge’, també pot aprofitar l’excés d’energia renovable generat les hores on la producció és molt alta. Les bateries, convertint aquesta electricitat en calor, la poden emmagatzemar per fer-la servir quan calgui. Finalment, les bateries de calor també tenen un gran avantatge respecte altres tecnologies desenvolupades els darrers anys, com l’ús de l’hidrogen o la captura de CO2: són molt més barates.

El pas que els falta, però, és fer que aquest sistema no funcioni només al laboratori sinó també a les fàbriques. Per això, compta amb 22 milions de dòlars de finançament injectats, entre d’altres, pel fons d’inversió climàtica de Bill Gates, Breakthrough Energy Ventures. Si Rondo i la seva bateria de calor tinguessin èxit, a la llarga podrien ajudar a fer més sostenibles uns processos industrials que suposen, a dia d’avui, un terç de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle.

Nou comentari

Comparteix