Les malalties causades pels fongs als conreus poden ser, d’aquí a pocs anys, un mal que tingui impactes “devatadors” en la seguretat alimentària global. Així ho afirma un equip internacional d’investigadors en un article publicat a la revista ‘Nature’ on fan una crida per trobar remeis per a aquest problema abans no sigui massa tard.
Pèrdues enormes i que continuaran creixent
A dia d’avui, els agricultors ja perden entre un 10% i un 23% de la producció a causa de les infeccions per fongs malgrat l’ús de productes antifúngics de tot tipus. A més, aquestes mateixes plagues també en destrueixen entre un 10% i un 20% addicional un cop s’ha fet la collita. Si això ja és un problema notable per sí sol, les prediccions sobre l’escalfament global apunten que els fongs es desplaçaran cada cop més cap als pols, afectant més i amb més força països més freds i que, fins ara, s’havien escapat del pitjor.
De fet, actualment a Irlanda i Anglaterra ja s’està informant d’algunes infeccions més pròpies dels tròpics als conreus. Per si això fos poc, els investigadors també assenyalen que, si els fongs milloren la seva tolerància a les temperatures, es podria produir un salt d’infectar plantes a infectar animals o humans, un fet que és a la base de l’argument dels videojocs i la sèrie de televisió ‘The Last of Us’ però que, si bé d’una manera menys devastadora, és uns possibilitat real.
Una amenaça per a centenars de milions de persones
I fins i tot sense això, l’amenaça per a la seguretat alimentària continua sent enorme. A dia d’avui, les infeccions fúngiques als cinc conreus més importants, l’arròs, el blat, el panís, la soia i les patates, causen pèrdues que equivalen al que caldria per proveïr de 2.000 calories diàries durant un any a com a mínim 600 milions de persones.
Si les collites cauen alhora que la població del món continua pujant, la quantitat de persones abocades a la fam es podria disparar durant les properes dècades, no només als països en vies de desenvolupament sinó també a Occident i especialment a Europa, on les infeccions per fongs són cada cop més presents als conreus.
A la “tempesta perfecta” que està ajudant els fongs a escampar-se per tot el món no només hi ha la gran resiliència d’aquestes espècies i la seva gran diversitat genètica, sinó també que l’agricultura actual, amb grans zones de conreus genèticament uniformes, els ajuda a créixer i propagar-se amb una gran rapidesa i, gràcies al transport humà, també a saltar entre continents. Pel que fa als fugicides, com que sovint només ataquen un procés cel·lular, a aquests organismes els resulta relativament fàcil desenvolupar-hi resistència.
Esperances per al futur
Així doncs, la situació és molt greu. Malgrat tot, els investigadors també apunten que el 2020 un descobriment va obrir la porta a desenvolupar nous antifúngics més efectius i contra els quals és més difícil desenvolupar resistència. Els seus resultats han estat molt prometedors en diverses malalties habituals dels conreus, cosa molt positiva, però amb això no n’hi ha prou. També cal ajudar, d’una manera o altra, a que les plantes mateixes siguin més resistents a aquestes infeccions i, a més, que totes les parts implicades, dels agricultors als governs, treballin plegats per impedir el que, d’aquí a poques dècades, podria ser una crisi mundial amb molt pocs precedents a la història.
