Els animals, les plantes, els cultius i els microorganismes que són a la base de la producció dels nostres aliments estan en declivi, segons afirma un estudi publicat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En el primer informe d’aquest abast que s’ha fet fins ara, la FAO utilitza dades obtingudes a 91 països del món per afirmar que els canvis dels usos del sòl, la pol·lució i el canvi climàtic estan causant una gran pèrdua de biodiversitat i que, tot i que les polítiques respectuoses amb el medi ambient son positives, no s’estan expandint prou ràpidament com per compensar els riscos que, ara mateix, corre la seguretat alimentària arreu del món.
La biodiversitat alimentària, en un sentit ampli, són totes les plantes, animals, cultius i altres espècies, tant domèstiques com silvestres, que ens proporcionen aliment, combustible i fibres per a roba o que participen en els processos gràcies als quals els obtenim. Així, també comprèn els pol·linitzadors, com les abelles, o els fongs, cucs, algues i altres organismes que fan serveis ecosistèmics essencials, com ara purificar l’aigua i l’aire o fertilitzar els sòls.
L’informe de la FAO, anomenat l”Estat de la Biodiversitat del Món per a l’Alimentació i l’Agricultura’ fa dos advertiments principals: el primer és que, com han indicat diversos informes, el món cada cop depèn més d’una quantitat més petita de tipus i varietats d’aliments per a una població cada cop més gran. De les 6.000 espècies de plantes que es cultiven per a menjar, 9 d’elles suposen el 66% de la producció. Pel que fa als animals, el bestiar del món es composa d’unes 40 espècies, de les quals només unes quantes fan la majoria de la carn, la llet i els ous que es consumeixen. L’altre advertiment és sobre les espècies que permeten que l’alimentació i l’agricultura, que estan en perill. Un miler d’espècies silvestres de peixos, mamífers i plantes comestibles estan veien com les seves poblacions cauen. Aquesta pèrdua de diversitat fa que les plantes i els animals siguin més vulnerables a plagues o malalties que, com passa en el cas dels plàtans, podrien fer-los desaparèixer completament, causant crisis alimentàries inesperades.
L’informe posa alguns exemples dels canvis que s’estan produint arreu del món, com per exemple, que la desaparició dels animals salvatges a Gàmbia està fent que moltes comunitats hagin de canviar la seva dieta, incloent-hi aliments industrials processats; el declivi dels borinots a Irlanda, Noruega, Polònia i Suïssa, per exemple; o que la pèrdua de pol·linitzadors a alguns països àrabs està fent que hi hagi molta menys disponibilitat de figues i fruites del bosc.
Pel que fa a les causes de tot això, l’informe és molt clar: els canvis en l’ús i la gestió de l’aigua i el sòl, la pol·lució, la sobreexplotació dels recursos, el canvi climàtic i el creixement poblacional i la urbanització són, sens dubte, els responsables de la situació crítica actual. Tot i això, també es mostra lleugerament optimista pel que fa a les solucions. Les pràctiques sostenibles estan en augment i s’estan trobant per aconseguir mitigar el dany que fem al medi ambient. Tot i això, la FAO també adverteix que els canvis no s’estan produint prou ràpidament, i que cal augmentar molt els esforços si volem impedir que, d’aquí a molt poques dècades, hi hagi grans crisis alimentàries constants a tot el planeta.
