Llençar les bateries dels telèfons mòbils o altres aparells electrònics allà on no toca pot ser molt més que una negligència mediambiental i ser, directament, perillós. Segons un estudi dut a terme al Regne Unit per l’Associació de Serveis Ambientals, una acció tan simple com aquesta està relacionada amb centenars d’incendis a contenidors, camions d’escombraries, deixalleries i plantes de tractament de residus cada any que, a més, costen l’equivalent a 183 milions d’euros anuals als serveix d’extinció i les empreses gestores dels residus.
Incendis que poden créixer ràpidament
Les bateries d’ió de liti són les més emprades arreu del món i en podem trobar a gairebé tot arreu: telèfons mòbils, ordinadors portàtils, tauletes, joguines, raspalls de dents i fins i tot objectes menys sospitosos, com ara les targetes de felicitació musicals. Aquestes bateries, que a més cada cop són més potents, poden esclatar si es malmeten o s’esclafen, i aquesta és la raó dels incendis de què informen les autoritats britàniques.
En general, si acaben llençades al rebuig o a algun contenidor de reciclatge, en comptes de als contenidors de piles i acumuladors, acaben sent esclafades o compactades i, aleshores, poden curtcircuitar i causar una explosió o un incendi. Si al voltant tenen materials inflamables, com ara paper o plàstic, es poden encendre i que el foc adquireixi unes dimensions considerables força ràpidament.
Una raó més per llençar cada cosa on toca
Així doncs, tant pel futur de la Terra i el seu medi ambient com per evitar incendis que poden arribar a ser perillosos i costen diners tant a les empreses gestores dels residus com a les administracions públiques –és a dir, als nostres impostos-, cal recordar que els aparells electrònics, fins i tot les seves bateries, no es poden llençar al contenidor gris ni al de plàstic sinó que cal dur-los, com a Residus d’Aparells Electrics i Electrònics (RAEE) que són, a botigues d’electrodomèstics amb una superfície de venda igual o superior a 400 m², tal com mostra el cercador de ‘Residu On Vas’ del Departament d’Acció Climàtica.
