El professor Albert Banal Estañol, de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Economics (BSE-UPF), és coautor d’un informe que afirma que la llei espanyola de la indústria del gas natural pot ser incompatible amb la política europea contra el canvi climàtic. Anomenat ‘Cap a Zero Emissions Netes?: Regulació de la Infraestructura i Inversió en el Sector del Gas a Espanya’ i elaborat juntament amb Olivier Massol, professor d’economia de l’energia a la IFP Schol de Parí (França), el document va ser presentat aquest dimecres a Madrid, en una trobada organitzada pel Global Strategic Communications Council (GSCC).
El treball va ser escrit el 2021, abans de la guerra d’Ucraïna, i analitzava les inversions en infraestructures i si el marc normatiu de la indústria espanyola fomenta la sobreinversió en el gas natural i la infrainversió en infraestructures de gas baixes en carboni. A més, també estudia si aquest marc és compatible amb els objectius de la política climàtica de la Unió Europea.
Infraestructures “en gran mesura infrautilitzades”
Banal afirma que les infraestructures de gas espanyoles, “en gran mesura infrautilitzades” són fruit d’inversions “passades” i “errònies” que acaba pagant el consumidor. “El marc regulador actual”, explica, es va establir durant una fase “d’expansió de la demanda i de les emissions”, i això fa que calgui ajustar-lo per garantir la reducció de les emissions i complir els objectius climàtics.
Les inversions en gas natural liquat (GNL) i gasoductes transfronterers, per exemple, acordades a principis dels 2000, es van fer preveient un augment de la demanda domèstica que mai no es va materialitzar i que van augmentar les tarifes d’accés a la infraestructura i, per tant, les factures dels consumidors. Les plantes de regasificació de GNL, de fet, representen gairebé un terç de la capacitat europea d’importació, però els índex d’utilització són els més baixos del continent.
El 40% de la factura energètica és per mantenir instal·lacions
L’estat espanyol, creu el professor, ha “d’aprendre (i evitar) dels errors del passat”, pensant en que una sobreinversió es pot repetir en els actius de gas renovable. El paper futur de l’hidrogen verd i el biometà encara és incert, com ho són les seves aplicacions més valuoses. Així, els reguladors haurien d’anar amb compte, adoptant un enfocament de “sense penediments”, per exemple, en les inversions en gas renovable vinculat als clústers industrials.
L’informe també avalua comparativament les infraestructures i el marc regulador de l’Estat i els de França i el Regne Unit, que també tenen una infraestructura important de transport, interconnexió i GNL. En aquest sentit, Espanya va endarrerida aplicant les millors pràctiques de tots dos països, que a més han assolit els objectius d’infraestructura amb un repartiment de riscos més equilibrat entre inversors, governs i consumidors. A l’Estat, en canvi, el 40% de les factures d’energia són “peatges” pel manteniment de les instal·lacions.
Recomanacions per al futur
Per acabar, l’informe recull recomanacions per a responsables polítics i autoritats reguladores, com ara modificar el procés de presa de decisions, que hauria de ser molt més transparent i retre comptes. També caldria equilibrar l’equilibri de riscos, elaborant estudis econòmics i mediambientals més amples, per evitar resultats com el del projecte Castor. A més, també proposa sotmetre els projectes d’inversió a un gran escrutini i que la retribució de les infraestructures de gas natural es diferenciï de la de les noves infraestructures, a més d’implementar formes de supervisió per avaluar classificar un actiu com a encalla. “Els propers passos polítics han de tenir com a objectiu reduir les emissions de la manera més ràpida i eficaç”, conclou.
