L’aïllament que va viure el Japó entre els segles XVII i XIX va fer que el país esdevingués un model de societat sostenible. En un article publicat a ‘The Conversation’, la professora Hiroko Oe explica com el tancament del país va fer que es millorés moltíssim l’aprofitamnt dels recursos propis, un exemple que, salvant molt les distàncies a nivell de model de societat i de necessitats, podria inspirar-nos en el present i el futur.

Una decisió política

A principis del segle XVII, la introducció del Cristianisme al Japó va fer que les autoritat decidissin prohibir-lo i tancar les illes del país a l’exterior. Ningú no en podia sortir i molt pocs en podien entrar. Aquesta era, el període Edo, va durar fins a mitjans del segle XIX, fent que la cultura, els costums i la vida del Japó es desenvolupessin de manera diferent de la resta del món i, també, que els japonesos haguessin de confiar en els recursos del país, cosa que va fer que l’economia de reutilització i reciclatge assolís nivells incomparables per l’època.

La societat feudal del Japó va haver d'adaptar una economia d'aprofitament pel tancament de les fronteres
La societat feudal del Japó va haver d’adaptar una economia d’aprofitament pel tancament de les fronteres

Una vida adaptada a la natura

De fet, el país era autosuficient en recursos, energia i aliments i mantenia una població d’uns 30 milions de persones. La població vivia basant-se en pràctiques que ara consideraríem sostenibles i que es basaven en malgastar el mínim possible d’absolutament tot. Alguns exemples, per bé que adaptats, podrien resultar-nos molt útils a dia d’avui per reduir molts dels impactes que tenim en el medi ambient i, també, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle:

– La roba es cosi i es reutilitzava una vegada i una altra fins que no eren més que parracs.

– Els excrements humans i les cendres dels enterraments es feien servir com a fertilitzant, fins al punt que els recollidors d’aquestes substàncies tenien un negoci lucratiu, ja que després els venien als agricultors, en una forma primerenca d’economia circular.

– Els horaris també estaven adaptats: la mesura del temps canviava segons les estacions, amb els dies dividits en dotze seccions d’unes dues hores cadascun, tot i que la seva durada variava amb el moment de la sortida i la posta del sol de manera que, a la nit, s’hagués de fer servir el mínim de llum artificial possible. El temps es regulava per les campanes dels castells i els temples, que s’adaptaven als cicles de la natura.

– Les indústries rurals –cotó, oli, seda, paper, sake, miso…– es van desenvolupar, i van aparèixer tradicions culturals vinculades als cicles de les plantes: la floració dels cirerers, les collites de la tardor… Tot un sistema creat a partir de la necessitat però també del contacte permanent amb la natura.

Moltes tradicions actuals del Japó tenen l'origen en el període Edo
Moltes tradicions actuals del Japó tenen l’origen en el període Edo

El passat ens pot donar lliçons

Tot plegat, diu Hiroko Oe, són idees que es podrien aprofitar en els nostres dies per assolir una cultura més sostenible, canviant les nostres formes de vida i de consum per adaptar-les al que, si aleshores era una necessitat purament econòmica, ara és una necessitat per a la supervivència de les nostres societats i, fins i tot, de la nostra espècie.

Més notícies
Les primeres plaques solars instal·lades a llars, naus industrials i edificis públics esgotaran la seva vida útil d'aquí a ben pocs anys, i el seu reciclatge pot ser l'inici d'un nou sector econòmic

Reciclar plaques solars serà un negoci multimilionari d’aquí a pocs anys

Reaprofitar-ne els materials serà cada cop més fàcil i més rendible
:  - Mobile
Aquests cucs són capaços de menjar porexpan, una habilitat que pot ser importantíssima pel futur del reciclatge | Wikimedia Commons

Un cuc que s’alimenta de plàstic podria revolucionar el reciclatge

Tot i que l'espècie era coneguda, no se sabia que tenia un enzim que li permet digerir aquestes deixalles
:  - Mobile
Martin Tangney és el responsable d'un projecte que vol convertir les restes de whisky en biocombustible | Celtic Renewables

El sector del whisky vol aprofitar els seus residus com a combustible

Una aposta pels biocombustibles podria aprofitar desenes de milers de tones de deixalles cada any
:  - Mobile
Plàstics | Pixabay

Circularitzar la indústria del plàstic, un repte tan enorme com urgent

Un estudi n'analitza la producció global, el cicle de vida i l'impacte mediambiental de tot el procés
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa