El mar de Galilea, a l’Orient Mitjà, és un llac d’aigua dolça, malgrat el seu nom, i té una importància enorme per a la vida i l’economia dels locals. De fet, és un punt d’importància religiosa –el llac de Tiberíades–, on es diu que Jesucrist va fer alguns dels seus miracles, i un dels elements més importants de la regió. Ara, però, el canvi climàtic l’està deixant en una situació tan greu que, per impedir que s’assequi, Israel el vol reomplir amb aigua dessalada del Mediterrani, tal com explica la cadena nord-americana CNN.
Una solució desesperada
El llac, que rega granges locals on es conrea de verdures fins a blat, vinyes i tarongers, ha patit fluctuacions enormes durant els darrers anys. Fa cinc anys, de fet, va quedar pràcticament buit. Per posar-hi remei i mantenir el subminsitrament d’aigua, el govern israelià ha posat en marxa un pla per bombejar aigua del mar, treure-li la sal i enviar-la fins al llac a través del país quan faci falta. Una solució desesperada perl que, abans, era la major font d’aigua de boca de la regió.
Per sort, Israel té una gran experiència en dessalar. Conscients de la seva situació pel que fa a la seguretat hídrica, fa més de vint anys que extreuen aigua del mar i la tracten amb òsmosi inversa per fer-la apta pel consum, una mesura que en alguns indrets, com a Catalunya, està reservada per a emergències, però que a Israel és el pa de cada dia. De fet, les cinc plantes que el país té a la seva costa són les que subministren la majoria d’aigua de boca de la població. El problema és que la majoria d’aquestes plantes acostumen a funcionar amb gas natural, un combustible fòssil que només fa que contribuir a les condicions que les fan necessàries. Tot i això, quan el mix energètic es vagi tornant més sostenible, aquest inconvenient deixarà de ser-ho.
Un projecte que pot salvar la regió
En qualsevol cas, la idea d’Israel és començar amb una conducció d’aigua d’1,6 metres de diàmetre i que corri al llarg de 31 quilòmetres, abocant l’aigua al riu Tsalmon, que desemboca al mar de Galilea. Un projecte que no només contribuïrà a l’agricultura local sinó també a les relacions amb Jordània, un país sense mar i que depèn de l’aigua d’Israel per cobrir les seves necessitats. S’espera que la infraestructura estigui completada d’aquí pocs mesos i mogui uns 120 milions de metres quadrats d’aigua l’any, funcionant només quan sigui necessari.
En tot això, és clar, també cal tenir en compte l’efecte que pot tenir en la biodiversitat. Fins i tot sense sal, l’aigua del mar no té la mateixa composició que l’aigua dolça, i quan es barregen hi pot haver conseqüències. Tot i això, els experiments fets fins ara apunten que no seria especialment perillós i que, en canvi, pot tenir molts més avantatges, fins i tot arribant a refredar el mar de Galilea i mitigant l’efecte de l’escalfament global en les espècies que hi viuen.
