Les vacances són el període més perillós de l’any pels ecosistemes d’aigua dolça, ja que l’abandonament de mascotes facilita la introducció d’espècies potencialment invasores que poden ser molt perjudicials, com ara tortugues o peixos. Això és especialment greu en aquests entorns, ja que són entre els més amenaçats de Catalunya i de tot el món.
Punts de gran biodiversitat i serveis ecosistèmics
A banda de la seva importància com a punts amb una gran biodiversitat, els ecosistemes d’aigua dolça també són molt importants per a l’ésser humà, ja que subministren aigua pel nostre consum, depuren contaminants, moderen el clima, capturen carboni i mitiguen temporals i inundacions, a part de ser indrets on es pot practicar la pesca.
No obstant tot això, són els ecosistemes més amenaçats del planeta, com indiquen tant l’informe Living Planet Report 2020 del Fons Mundial per a la Natura (WWF) com l’informe Estat de la Natura a Catalunya de la Generalitat. Això és per la facilitat que presenten aquests hàbitats a l’hora de ser colonitzats i degradats per espècies invasores, que degraden la qualitat de l’aigua i poden provocar l’extinció d’espècies autòctones.
Evitar introduir-hi cap tipus d’animal o planta
Des de la Fundació Andrena, que treballa per recuperar espècies aquàtiques amenaçades a Catalunya, Anna Gallés explica en un comunicat com “de vegades de forma ben intencionada” s’alliberen als rius “peixos o tortugues” que són a casa com a mascota. En altres casos, en canvi, s’alliberen espècies “amb objectius econòmics”, com és el cas d’espècies cobejades per la pesca esportiva.
La fundació col·labora amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre i amb les organitzacions del territori per dur a terme la seva tasca. El problema d’origen, però, és molt clar: com diu la mateixa Anna Gallés, “si volem protegir les nostres llacunes i rius”, el que cal és “evitar introduir-hi cap tipus d’animal o planta”.
Canvis devastadors
Aquestes espècies introduïdes provoquen grans canvis en els ecosistemes. Per començar, poden alterar la qualitat ecològica de l’aire, com és el cas dels peixos daurats, les gambúsies i els piscardos, entre d’altres, que tenen la capacitat de transformar entorns amb aigües transparents i netes en indrets d’aigües verdes i tèrboles.
Aquest efecte té lloc pel que s’anomena una “cascada tròfica”. Aquests peixos invasors s’alimenten del plàncton que controla la proliferació d’algues. A més, sovint remouen els sediments del fons dels rius i les llacunes, enviant partícules i nutrients a la columna d’aigua però, alhora, causant terbolesa i provocant la mort de les plantes aquàtiques oxigenants. A més, hi ha espècies invasores, com el jacint d’aigua, que arriben a cobrir-ne totalment la superfície.
A l’estat espanyol, algunes espècies invasores, com el silur i la gambúsia, són molt perjudicials per a altres peixos ibèrics greument amenaçats.
