Un equip de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) estan treballant en un biosensor de toxines pel peix i el marisc. En concret, dins el projecte CELLECTRA, estan mirant de trobar una manera fiable i sensible de detectar ciguatoxines i tetradotoxines, que han aparegut fa poc a Europa i han posat en alerta els organismes de seguretat alimentària.
Aquestes dues toxines, típiques d’indrets tropicals, són creades per microorganismes, i s’han anat estenent a les aigües temperades de l’Atlàntic i el Mediterrani probablement a causa del canvi climàtic. Això, juntament amb la globalització del comerç, fa que augmenti el risc d’intoxicacions alimentàries i, per tant, la necessitat de noves eines biotecnològiques per detectar toxines.
Un sistema “ràpid, sensible, eficient i sobretot portàtil”
En aquest projecte, els investigadors volen crear biosensors, aparells que poden trobar aquests compostos a partir de mostres purificades de marisc i peix. Es basen en tres tipus d’elements per reconèixer les toxines: les cèl·lules, que permeten fer-ne un cribratge toxicològic; i receptors i aptàmers amb què, a partir de la seva estructura química, les poden detectar de manera específica. L’aparell es podrà connectar al telèfon mòbil i donarà resultats immediats.
“Necessitem un sistema ràpid, sensible, eficient i sobretot portàtil”, remarca la coordinadora del projecte, Mònica Campàs, que afegeix que ha de ser fàcil d’emprar per a “productors, punts de distribució de peix, supermercats i agències de seguretat alimentària”. En el primer any de recerca, s’han fet les primeres fases del disseny: immobilitzar cèl·lules damunt dels electrodes perquè donin la resposta de l’anàilsi, obtenir receptors de cèl·lules neuronals de mamífers, i produir aptàmers que reconeguin la tetrodoxina. A més també s’han sintetitzat ciclodextrines, uns compostos capaços de capturar ciguatoxines a les mostres i concentrar-les per fer-les més fàcils de detectar.
Dues noves amenaces a la seguretat alimentària
Les ciguatoxines són neurotoxines produïdes per microalgues dels gèneres Gambierdiscus i Fukuyoa i que s’acumulen en peixos i altres animals. Les persones que els ingereixen poden patir una intoxicació alimentària anomenada ciguatera, amb símptomes gastrointestinals, cardiovasculars i neurològics. Les ciguatoxines no s’eliminen quan es cuinen ni tampoc quan es congelen i són incolores, inodores i insípides. La seva estructura química complexa, a més, les fa molt difícils de detectar. “Els darrers anys han augmentat els brots en zones on anteriorment no se n’havia detectat”, adverteix Campàs.
Pel que da a la tetrodotoxina, la majoria de casos d’intoxicació són pel consum de peix globus, prohibit a Europa, però s’ha detectat en altres animals com eriçons de mar i musclos i també en alguns de terrestres com insectes, tritons o granotes. Per la diversitat d’ecosistemes on són presents, el seu origen no és clar, tot i que se sap que hi ha alguns bacteris que les produeixen. Encara no se sap si aquests organismes tenen relacions de simbiosi amb els animals o bé si aquests darrers també les poden produir.
