Investigadors del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB i membres de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb un equip de l’Estació Zoològica Anton Dohrn (Itàlia), han analitzat l’impacte de les algues diatomees en el desenvolupament d’Oikopleura dioica, un tipus d’invertebrat del zooplàncton marí que es troba en els oceans de tot el món i que té un rol important en la dinàmica global de les xarxes alimentàries marines i en el cicle del carboni a la biosfera.
Els resultats, publicats a la revista ‘Communications Biology’, mostren que les biotoxines que produeixen aquestes algues al final dels afloraments poden comprometre el desenvolupament embrionari, i per tant, la reproducció d’aquesta espècie, que potencialment podria tenir conseqüències ecològiques greus.
L’estudi, liderat pels professors de la UB Ricard Albalat i Cristian Cañestro, és especialment rellevant tenint en compte que l’acidificació i l’escalfament de l’oceà provocats pel canvi climàtic podria intensificar la gravetat i la freqüència bdels afloraments d’algues nocives com les diatomees. En la recerca també participen els investigadors de la UB i l’IRBio Núria P. Torres Águila —primera signant del treball—, Josep Martí Solans, Alfonso Ferrández, Alba Almazán i Vittoria Roncalli.
Les diatomees són un tipus de microalgues que contribueixen de manera majoritària a la producció fotoautotròfica del fitoplàncton marí, ja que a partir de la llum solar proporcionen nutrients a totes les altres formes de vida. Les diatomees, tanmateix, també poden produir unes biotoxines (aldehids poliinsaturats) com a mecanisme de defensa contra els seus depredadors, per exemple petits crustacis com els copèpodes. Aquestes substàncies són alliberades massivament al final dels afloraments i poden alterar la biologia dels animals marins que es trobin a la zona.
El nou estudi ha analitzat en el laboratori l’impacte d’aquestes biotoxines en el desenvolupament d’O. dioica, un tipus d’invertebrat marí que pertany als apendicularis (Appendicularia o Larvacea), dins del nostre propi fílum, els cordats. Els apendicularis són uns organismes clau en la cadena alimentària dels oceans, ja que processen prop del 10% de la producció primària de l’oceà i serveixen d’aliment a les larves dels peixos en la cadena tròfica marina.
«Els resultats mostren que les biotoxines produïdes per les diatomees poden produir alteracions importants del desenvolupament d’O. dioica induint un fenotip que s’ha anomenat bola de golf, que afecta la morfogènesi d’embrions i la diferenciació entre el tronc i la cua», explica Cristian Cañestro.
Aquesta troballa és especialment rellevant tenint en compte que l’augment de l’acidificació i l’escalfament dels oceans provocats pel canvi climàtic podria intensificar la gravetat i la freqüència dels afloraments d’algues. «Esbrinar com els afloraments d’algues nocives i la producció massiva de toxines poden alterar la fisiologia de les larves és de gran importància pel seu impacte en la xarxa alimentària marina i per poder anticipar-se així als futurs problemes ocasionats en la pesca pel canvi climàtic global», apunta l’investigador.
Aquests resultats inicien una nova àrea d’estudi per a l’equip investigador de la UB. «L’article posa els fonaments al nostre laboratori d’una nova línia de recerca en el camp de l’eco-evo-devo, la intersecció entre l’ecologia, la biologia del desenvolupament i l’evolució, que investigarà si els embrions d’organismes marins estan preparats per respondre al canvi climàtic», conclou Cristian Cañestro.
