Els habitatges de fusta per a una població mundial cada cop més nombrosa podrien evitar emetre més de 100.000 milions de tones de CO2 fins el 2100. Aquesta reducció, a més, podria aconseguir-se sense canviar els usos del sòl dedicat al conreu de menjar i, per tant, sense posar en perill la seguretat alimentària.
Així ho afirma un nou estudi de l’Institut de Postdam per a la Recerca de l’Impacte Climàtic (Alemanya) que ha estat publicat a la revista ‘Nature Communications’, el primer que analitza l’impacte a gran escala de la transició a ciutats de fusta pel que fa a l’ús del sòl, les emissions derivades dels seus canvis i també l’emmagatzematge de carboni a llarg termini en productes fets amb aquest material. La reducció equivaldria al 10% de les emissions restants si volem mantenir l’objectiu dels 2ºC d’escalfament global. A més de la tala de boscos naturals, però, caldrien plantacions específiques per alimentar la demanda, i caldria anar amb compte per no afectar la biodiversitat.
Un material renovable i amb petjada de carboni negativa
La fusta és el material de construcció renovable que té la petjada de carboni més petita que es coneix, ja que els arbres absorbeixen CO2 per créixer. Així doncs, produir fusta és molt més sostenible que no pas acer o ciment i podria convertir les ciutats en un embornal de carboni enorme.
Un equilibri delicat però possible
Els investigadors van plantejar diversos escenaris d’ús de fusta per veure com podria canviar a què dediquem els sòls del planeta si la demanda augmentés. Les simulacions mostren que, fent edificis urbans d’alçada mitjana, la producció de fusta es podria mantenir sense que això repercutís en la producció d’aliments, traient-la de boscos naturals i també de plantacions. La majoria dels boscos plantats addicionals que caldrien, a més, uns 140 milions d’hectàrees, es podrien fer en zones on ja s’estan duent a terme aquestes activitats i, per tant, no caldria treure sol agrícola.
Pel que fa a la biodiversitat, d’on es treu la fusta és importantíssim. A les simulacions es va posar un límit a l’extracció de fusta i també a afegir noves plantacions: no tocar boscos verges ni zones protegides per a la conservació de la flora i la fauna. Tot i això, l’establiment de plantacions en altres zones no-protegides també pot causar una pèrdua de biodiversitat.
Una gran esperança de futur
Alhora, els investigadors apunten que altres mesures, com la transició a una alimentació amb menys carn, també podria alliberar terres que es podrien fer servir per a plantacions de fusta, evitant malmetre la biodiversitat sobreexplotant algunes zones. En qualsevol cas, caldria una planificació molt acurada i una aplicació estricta de la normativa perquè aquesta proposta, una de les grans esperances per a un futur amb un escalfament global limitat, no provoqui danys irreparables en punts tan importants com la seguretat alimentària i la preservació de la biodiversitat.
